Museus i arxius de les Illes, encara pendents de l’Estat
El Ministeri de Cultura no ha posat en marxa la gran majoria d’intervencions de reforma anunciades el febrer del 2022
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaNo són només els aeroports, aquestes portes d’entrada a les Balears, que des de les mateixes Illes no es poden controlar perquè són de l’Estat. Els principals museus, biblioteques i arxius, a hores d’ara, després de 43 anys d’autogovern, encara són de titularitat estatal, per molt que se’n traspassàs la gestió al Govern, o del Govern als consells. Això fa que, en alguns casos, faci anys que esperen que des de Madrid els aportin els doblers i es duguin a terme els tràmits pertinents per posar en pràctica les intervencions necessàries, que li corresponen abonar al govern d’Espanya.
El Museu de Mallorca, a Palma, i la seva secció d’etnologia, a Muro; l’Arxiu del Regne de Mallorca i la Biblioteca de Can Sales, també a Ciutat; el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, amb les seves dues seus a la capital eivissenca, a Dalt Vila i al puig dels Molins; el Museu de Menorca i la Biblioteca i Arxiu de Maó són infraestructures culturals essencials de les Illes, la titularitat de les quals manté el Ministeri de Cultura, tot i que, segons els casos, les gestiona la Comunitat Autònoma o el Consell insular, o tots dos. La pràctica totalitat necessita intervencions essencials, la majoria de les quals no s’han pogut fer encara.
El cas més sagnant és el del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), creat l’any 1907, una veritable joia per representar una de les col·leccions púniques de referència a tot el món. La responsabilitat sobre aquest equipament la comparteixen tres administracions: l’Estat, titular del museu; el Govern, responsable de la gestió, i l’Ajuntament d’Eivissa, propietari dels edificis de la seu de Dalt Vila: l’antiga seu de la Universitat –la institució de govern–, la capella del Salvador i el baluard de Santa Tecla.
Fa 16 anys que la seu de Dalt Vila està tancada, des del 2010, necessitada de restauració, si bé ha acollit l’exposició temporal Quan les parets ens parlen. A aquesta qüestió s’ha afegit una altra necessitat: les reformes que s’han de fer a la seu del puig dels Molins, emplaçada al jaciment arqueològic del mateix nom.
L’Ajuntament de Vila ha sol·licitat recuperar els espais de la seva propietat: “Hem reclamat que ens els tornin”, assenyalen fonts del Consistori, “però continuam sense resposta” del govern estatal. “Estam disposats a assumir-los per obrir-los al públic, però no ens responen”. El Consell d’Eivissa no participa en la gestió del MAEF, però sí que li correspon donar el vistiplau tècnic als projectes d’obres, en el seu cas, a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric i Artístic. Aquesta entitat també té “el màxim interès que aquestes obres avancin i acabin com més aviat millor”, indica el Consell.
Quatre anys de retard
El director general de Cultura del Govern, Llorenç Perelló, qualifica de “molt trista” la situació en què es troba el MAEF. El mateix Perelló i el conseller de Cultura i Turisme, Jaume Bauzà, s’entrevistaren el mes de juny a Madrid amb el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí Grau, i la directora general de Patrimoni i Belles Arts, Ángeles Albert, per insistir, un pic més, perquè s’accelerin les obres necessàries a les dues seus d’aquest equipament. El Govern es va mostrar disposat a assumir la restauració de la seu de Dalt Vila, però, sense la redacció del projecte d’obres per part del Ministeri de Cultura, no és viable fer aquesta passa.
El Ministeri de Cultura va anunciar el febrer del 2022, segons va publicar llavors l’ARA Balears, un conjunt d’inversions destinades a intervencions a les infraestructures de l’Estat a les Illes, entre les quals 1.200.000 euros per al MAEF, 249.000 per a la reforma de les sales d’arqueologia del Museu de Mallorca i 228.000 per a la redacció del projecte de rehabilitació de la secció etnològica de Muro.
Quatre anys més tard i amb unes eleccions pel mig, a més d’un canvi de color polític a les Illes –la qual cosa potser no és anecdòtica–, cap d’aquestes tres intervencions no s’han efectuat. Sí que es varen posar en pràctica les obres de reforma de Can Sales, valorades en 1,6 milions d’euros. L’equip dirigit per Carolina Guayta va fer mans i mànigues per no haver de tancar temporalment la biblioteca, i en varen mantenir el servei als usuaris fins que es va acabar la intervenció, el juliol del 2025.
Tant Can Sales com l’Arxiu del Regne de Mallorca, amb seu al carrer de Ramon Llull de Palma, els gestiona la Comunitat Autònoma. La gestió del Museu de Mallorca i la secció etnològica de Muro corresponen al Consell de Mallorca. Ben igual que el Museu de Menorca i la Biblioteca i Arxiu de Maó amb el Consell de Menorca.
Al Museu de Mallorca també es dugueren a terme el 2023 unes obres, al pati de l’immoble, per impermeabilitzar-lo i evitar les entrades d’aigua, segons explica la directora, Maria Gràcia Salvà. En canvi, continuen tancades des del 2009 les sales d’arqueologia, pendents de la climatització i de l’adjudicació del pla museístic corresponent. El museu ja disposa, des de fa quatre anys, del programa museístic per a aquestes sales, és a dir, el discurs: com s’han d’organitzar les peces per mostrar-les al públic. Manca, en canvi, l’adjudicació del projecte museogràfic. Això són, entre d’altres, la forma d’exhibició i els suports materials: vitrines, llum, cartells i tots els altres elements necessaris. Està previst que el gener del 2027 s’adjudiquin les obres de climatització de les sales d’arqueologia, amb càrrec a l’Estat. Aquesta intervenció farà possible que disposin també de la climatització adient els espais del primer pis del mateix museu.
Pel que fa a la secció etnològica de Muro, es troba pendent la rehabilitació integral de l’edifici, un antic casal del 1670 que en el seu moment va donar l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve a Patrimoni Nacional de l’Estat i que integra eines agrícoles, estris de cuina i mobiliari de la cultura del camp. Per fer possible aquesta actuació, el Consell de Mallorca va adquirir, el maig del 2024, la casa annexa al museu, amb l’objectiu que pogués servir per dipositar-hi el conjunt de la col·lecció mentre es feia la intervenció, estimada en uns dos anys de durada.
Aquest mes d’agost, el Consell de Mallorca ha llançat sengles reclamacions al Ministeri de Cultura, i s’ha demanat que d’una vegada per totes es posassin en marxa totes dues actuacions: Museu de Mallorca i secció de Muro. La vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ho afirmava: “Mallorca no pot continuar esperant. Tenim sales d’arqueologia [del Museu de Mallorca] tancades i uns ciutadans que no poden gaudir d’una part essencial del seu patrimoni perquè el govern d’Espanya no avança en un projecte que és competència seva”. En referència a la secció de Muro, denunciava els “dos anys de paràlisi”.
A la reunió del mes de juny amb el Ministeri de Cultura, els representants de les Balears sol·licitaren els tràmits corresponents per a la climatització de l’Arxiu del Regne de Mallorca, com també noves dotacions econòmiques necessàries per a Can Sales: impermeabilització dels patis i taller de restauració. Les darreres notícies que ha rebut Llorenç Perelló indiquen que el Ministeri de Cultura ha adjudicat la redacció del projecte per a la climatització de l’Arxiu.
El castell d’Alaró i els bous de Costitx
En aquella mateixa trobada, Llorenç Perelló, que és també batle d’Alaró, va sol·licitar la col·laboració de l’Estat per a la protecció del castell d’aquest municipi, dels terrenys del qual el Consell de Mallorca ha iniciat l’expedient d’expropiació forçosa, segons es va anunciar dijous, 12 de novembre. El Consell havia sol·licitat la cessió de la fortalesa, de la qual el govern estatal afirmava tenir la titularitat el 2022, en resposta a una pregunta formulada per la llavors diputada al Congrés Marga Prohens.
Un contenciós cultural més entre les Illes i el Ministeri de Cultura són els tres caps de bous prehistòrics trobats a Costitx el 1894 i que sortiren de Mallorca amb destinació al Museu Arqueològic Nacional (MAN), a Madrid, perquè ningú a l’illa pogué pagar el preu que en demanava el propietari. Fou l’Estat qui va desembutxacar les 3.500 pessetes sol·licitades.
Ja el 1979 la llavors batlessa de Costitx, Maria Antònia Munar, va sol·licitar que els bous es dipositassin al Museu de Mallorca. Encara el mes de març d’enguany, des de Madrid, es denegava la sol·licitud del Consell de Mallorca per, almanco, cedir les peces temporalment i exhibir-les al mateix museu, la qual cosa va motivar que el president de la institució, Llorenç Galmés, manifestàs que “el Ministeri de Cultura es riu dels mallorquins”.
El ple d’aquest octubre del Consell de Mallorca va aprovar, per unanimitat tot i la discussió encesa, la constitució d’una comissió mixta: Consell, govern espanyol, Museu Arqueològic Nacional, Govern, Ajuntament de Costitx i Museu de Mallorca. L’objectiu és estudiar l’estat de conservació dels bous i demanar al MAN un pla de conservació que en faci possible el trasllat al museu mallorquí de manera permanent. El fet que tots dos siguin de titularitat estatal se suposa que hauria de facilitar les coses, perquè no se’n modificaria la propietat.
A Menorca, ni el Museu de Menorca ni la Biblioteca i Arxiu de Maó presenten, en principi, deficiències tan greus com les que sí que es registren a equipaments que encara són de l’Estat, tant a les Pitiüses com a Mallorca. La Biblioteca comparteix seu amb l’Arxiu, i això suposa, certament, una mancança d’espai. És el mateix que va succeir, en el seu moment, amb la casa de Cultura de Palma, que compartien l’Arxiu del Regne de Mallorca i la Biblioteca, fins que es va traslladar a la seu actual de Can Sales, el 2004.
Bartomeu Colom, doctor en Dret, professor de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears i un dels màxims experts en l’entramat jurídic de l’autonomia, considera que cada competència hauria de ser responsabilitat d’una administració, i “no de tres o quatre”. Si existeixen diverses institucions “que actuen sobre una competència, a qui atribuïm els llorers?”, es demana, pensant quan hi ha un encert.
“En matèria de cultura”, afegeix Colom, “realment hi ha un desgavell”. Si sobre una mateixa qüestió comparteixen competències diverses institucions, estatal, autonòmica, insular, local, “al final no saps qui n’és el responsable i a qui has d’atribuir la bona administració. És molt complicat gestionar tot això”.