'Motomami', la pel·lícula

BarcelonaMolt abans que el capitalisme i les plataformes de repartiment a domicili la pervertissin, la imatge d'un jove conduint una moto era al cinema sinònim de llibertat i d'independència. I encara ho és a Rodeo, el debut de la francesa Lola Quivoron (París, 1989) que s'estrena aquest divendres, on una noia en la zona de ningú entre l'adolescència i l'edat adulta, enrabiada amb tot i amb tothom, només sembla feliç quan cavalca les motos que pispa amb un mètode senzill i depurat a venedors incauts. Més que res al món, el que vol és participar en els rodeos urbans, trobades il·legals en carreteres mig abandonades on els motoristes s'exhibeixen i fan acrobàcies fins que la policia arriba i els dispersa: un món hipermasculí de benzina, asfalt i adrenalina on la Julia ha de lluitar amb dents i ungles per ser acceptada.

Tot i la mala fama que els rodeos de motoristes tenen a França, on han provocat una certa alarma social a causa dels accidents –i fins i tot morts– que s'hi han produït, a Quivoron l'han atret des que els va descobrir a través del grup de joves motoristes que van inspirar el seu curt de final de carrera, Au loin, Baltimore, del 2016. “Em vaig enamorar del seu món i, sobretot, del seu aspecte polític, de com creen una mena de família alternativa a la societat amb una passió compartida i contagiosa”, explica la directora. Ella també es va encomanar d'aquesta passió. “Vaig acabar formant part de la comunitat i hi tinc bones amistats –explica–. He fet diversos projectes amb ells, però sempre era l'única noia. Les altres anaven de paquet a les motos o es quedaven a la vora de la carretera. Rodeo sorgeix del meu desig íntim de veure un dia una jove motera fent cavallets, per això em vaig inventar la Julia”.

"Opaca, violenta i complexa"

Tot i l'evident fascinació pel submon del motocròs d'asfalt, el centre emocional de Rodeo és la Julia, una motomami en carn viva que aprofita la bretxa que obre la mort d'un membre per introduir-se en un grup de moters que es mouen al marge de la llei amb un taller clandestí com a base d'operacions. La presència disruptiva de la Julia en aquest univers tancat d'homes i la inesperada relació fraternal que estableix amb la dona submisa del capo tensa les dinàmiques internes del grup i fa inevitable el conflicte. “La Julia és molt opaca, violenta i complexa, sent molta ira, però el més important és que no es deixa definir i això li atorga valor i llibertat –apunta Quivoron–. Sempre corre, fins i tot al final de la pel·lícula, quan ja és gairebé un fantasma. Està entre la mort i la vida, la realitat i el somni, el masculí i el femení, sempre en la zona borrosa entre dos mons”.

La directora va descobrir a través d'Instagram la seva actriu protagonista, Julie Ledru, que és el veritable foc de la pel·lícula amb la seva presència intensa i visceral. “Ella també estava molt implicada en el món del motor i tenia una actitud provocadora i irreverent que em va agradar –explica Quivoron–. Li vaig parlar del personatge i l'entenia perfectament. Després em va parlar de la seva vida i vaig tenir la sensació que m'estava explicant la història de la pel·lícula”. A la directora no li agrada parlar de Ledru i la resta d'intèrprets de Rodeo com d'actors no professionals. “Van treballar molt, moltíssim, i estan molt bé –justifica–. I per a mi era molt important que tots ells fossin moters i sentissin realment aquesta passió, que la transmetessin a través dels seus cossos, però els personatges que interpreten estan molt lluny del que ells són en la vida real”.

'Fast & Furious' en versió 'indie'

Les comparacions amb la Palma d'Or Titane que li han plogut a Rodeo no són del tot injustes, sobretot pel que fa a la fluïdesa amb què la protagonista se situa respecte a la seva identitat de gènere. En aquest sentit, Quivoron es reconeix la model del seu personatge: "Aparentment, soc una dona, però per dins no em sento dona. Soc una persona no binària i em sento molt fluida, com la Julia. Però la pel·lícula també és així, una barreja de gèneres que passa del fantàstic al cinema d'emancipació". Podríem afegir-hi també el thriller criminal, que s'apodera d'un tram final que sembla una versió indie, dramàtica i naturalista de Fast & Furious. "Volia que tot fos energia, cinema en moviment, que la gent sentís físicament com la velocitat i l'adrenalina de la vida en la moto impulsa els cossos –diu Quivoron–. I per això cal mostrar el costat brutal d'aquesta vida, la seva relació amb la mort. Per a mi, Rodeo és una pel·lícula èpica, i per això la vam rodar en cinemascop, com els westerns clàssics".