Cultura 10/02/2019

Mor la filòloga menorquina Aina Moll

Va destacar per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística

K. O. / M. A.
4 min
Mor la filòliga menorquina Aina Moll

PalmaLa filòloga menorquina Aina Moll Marquès ha mort a Palma, a 88 anys, la nit d'aquest dissabte. Va destacar per la seva aportació imprescindible a favor de la cultura, la llengua catalana i la normalització lingüística, a les quals va dedicar la seva vida professional i acadèmica en una valuosa tasca. A més, era la filla gran del també filòleg Francesc de Borja Moll.

Directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya i assessora lingüística del Govern balear, va ser membre destacat de la nissaga Moll, cappares de la recuperació i difusió de la llengua catalana. Va col·laborar amb el seu pare, Francesc de Borja Moll, en els darrers volums del "Diccionari català-valencià-balear", i va ser autora de diverses publicacions.

Al llarg de la seva vida, va ser mereixedora de nombrosos guardons, com la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, per la seva trajectòria professional i acadèmica i per la seva tasca a favor de la normalització lingüística, l’any 2012; el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, va ser nomenada doctora 'honoris causa' per la Universitat Oberta de Catalunya.

La seva família ha destacat que és "especialment estimada i recordada com a professora per moltíssims dels seus antics alumnes". De fet, una escola pública de Palma porta el seu nom. La família informarà del dia i l'hora del seu funeral.

Activista silenciosa i pacífica

Aina Moll i Marquès nasqué a Ciutadella el 14 d’agost de 1930. El seu pare, Francesc de Borja Moll, dedicà la seva vida a la redacció i edició del 'Diccionari català-valencià-balear', conegut també com l'Alcover-Moll, i a activitats de promoció de la llengua i la cultura catalanes, mitjançant l'editorial Moll. A les notes biogràfiques del seu nomenament com a doctora honoris causa de la UOC (2012), la filòloga afirmà que “això influí, sens dubte, en la meva vocació, fins al punt de convertir-me en col·laboradora del meu pare en totes les seves activitats”.

En el mateix document, diu que la Guerra Civil l’agafà a Menorca, “on havia anat a passar les vacances amb la meva germana segona, quan tot just havíem après de llegir i d'escriure”. Comenta que passaren la guerra en un tros de terra del seu avi, “fent vida salvatge”, a la vegada que estudiaven i devoraren, afirmava Moll, “rondalles mallorquines i la col·lecció completa del Patufet”. En finalitzar la guerra, Moll anà dos anys a escola i amb onze anys s’incorporà a l'Institut Joan Alcover de Palma.

La seva passió per les lletres li venia de ben joveneta, ja que abans d’acabar el Batxillerat, treballà en un recull de vocabulari de Joaquim Ruyra, juntament amb la seva germana Francesca. El recull fou guardonat amb el premi Marian Aguiló de l'Institut d'Estudis Catalans el 1948. En aquell moment, segons recull el text, s’inicià en la dialectologia acompanyant el seu pare i Manuel Sanchis Guarner, “en un viatge d'enquesta dialectològica per a l''Atlas lingüístico de la península Ibérica' (ALPI), que va durar tres mesos i ens feu recórrer tot Catalunya”, contà.

Acabà el Batxillerat el 1948 amb premi extraordinari i cursà estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1953 s'hi llicenciava en l'especialitat de Filologia Romànica. Posteriorment, amplià els seus estudis a les universitats de la Sorbona, a París, i a les d’Estrasburg i Zuric.

Compaginà la seva feina de professora al Joan Alcover amb la redacció d’articles i investigacions sobre lingüística, la publicació de manuals de llengua francesa, tasques de correctora a l’editorial Moll, on també treballà en el 'Diccionari'.

“Havia participat, des dels quinze anys, en les activitats culturals (quasi clandestines, primer, i després tolerades) que es feien a Mallorca: tertúlies literàries, trobades dels Amics de les Lletres i, sobretot, les accions organitzades pels secretariats del 'Diccionari', que, des de Barcelona, Mallorca i València, sota la coordinació del benemèrit i incansable Joan Ballester i Canals, aglutinà una part important de la resistència cultural dels anys cinquanta als Països Catalans”, afirmava.

Un cop acabat el 'Diccionari', “calia crear una altra entitat que pogués continuar la seva tasca de promoció cultural”, d’aquesta manera fundà, juntament amb altres personalitats, l'Obra Cultural Balear, seguint el model d'Òmnium Cultural. Moll assegurava que “durant els anys setanta, les activitats cíviques de promoció de la llengua i la cultura s'intensificaren molt”.

Segons la 'Gran enciclopèdia catalana', de 1980 a 1988 fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, fou la coordinadora de la campanya interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-95) i assessora lingüística del Govern balear presidit per Cristòfol Soler (1995). En ser substituït Soler per Jaume Matas dimití del càrrec (1996).

La rectora de la UOC en el moment del seu nomenament, Inma Tubella, la definí com una “activista silenciosa i pacífica”. D’aquesta manera, fou obertament crítica amb el TIL de José Ramón Bauzá, del qual digué en una entrevista al digital 'Núvol' que “l’home, com que no té gens de traça i no sap res de llengua, té poques possibilitats de triomf”.

Estimada i admirada

Nombroses personalitats de la cultura i la política recorden Aina Moll a través de les xarxes socials.

stats