Mor el director Blake Edwards

BarcelonaEl director, guionista i productor nord-americà Blake Edwards ha mort avui als 88 anys a Califòrnia, segons ha confirmat un representant del mànager de la seva dona. De moment, no s'han revelat els detalls de la seva mort.

Considerat un dels grans mestres de la comèdia, les seves col·laboracions amb Peter Sellers van oferir clàssics absoluts del gènere com la saga de La Pantera Rosa i La Festa. També formen part de la història del cine la seva excel·lent adaptació de la novel·la de Truman Capote Esmorzar amb diamants i la versió del dramàtic televisiu Dies de vins i roses, un reeixit drama sobre l'alcoholisme protagonitzat per Jack Lemmon i Lee Remick. Als anys vuitanta va dirigir Víctor, Victoria, pel·lícula que li va proporcionar la seva única nominació als Oscar al millor guió original. No se'l va emportar, però l'Acadèmia va esmenar l'error l'any 2004 amb l'Oscar honorífic a la seva carrera. Aquest mateix any li van concedir la Legió d'Honor Francesa, el més alt reconeixement que atorga el govern francès.

El nom d'Edwards està lligat indisolublement al del compositor Henry Mancini, amb qui va col·laborar durant més de trenta anys. La connexió va funcionar des del primer cop que van treballar junts: amb Esmorzar amb diamants, Mancini va guanyar dos Oscar, un per la partitura original i un altre per la cançó Moonriver, interpretada per Audrey Hepburn a la pel·lícula. Però de les 28 bandes sonores que va compondre per a Edwards, la més popular és, sens dubte, el tema de La pantera rosa, que pot ser talalejada fins i tot per algú que no ha vist la pel·lícula.

Es podria dir que Blake Edwards, nascut a Tulsa (Oklahoma) el 26 de juliol de 1922, portava el cel·luloide a l'ADN, ja que el seu pare era assistent de direcció i el seu avi, director de cinema. La seva germana, Jennifer Edwards, també es va dedicar a la gran pantalla, però en el seu cas com a actriu. Els primers passos darrere la càmera van ser per a la televisió als anys cinquanta, i durant tota la dècada va alternar feines a la televisió i el cinema. No va haver d'esperar gaire, però, per confirmar-se com a mestre de la comèdia intel·ligent: ja en els anys seixanta va fer-se amb un merescut prestigi que el va acompanyar durant tota la seva trajectòria. El 1969 es va casar amb l'actriu Julie Andrews, qui, a partir d'aquell moment, va protagonitzar moltes de les seves pel·lícules. Van tenir un fill i dues filles i en van adoptar una altra.