La mística i la llum De Mati Klarwein
Per primera vegada després de la seva mort, es reuneix i s’exposa una selecció d’obres d’aquesta artista, que residí a Deià
PalmaDijous es va inaugurar la primera exposició pòstuma dedicada a Mati Klarwein (Hamburg, 1932-Deià, 2002) que es fa a l’illa. La mostra, que es podrà visitar fins al 9 de juny al centre cultural La Misericòrdia de Palma, reuneix 26 pintures signades per l’artista que recorren els seus diferents interessos i etapes. Les obres pertanyen a la família o formen part de diversos fons privats.
Els quadres de Klarwein han exercit durant dècades una influència hipnòtica sobre aquells que mantenen oberta la mirada de l’ànima i són proclius a interpretar el món de manera simbòlica, a mirar més enllà de la simple aparença. Els colors, les formes i l’amalgama de cultures i creences remeten a un estat superior o alterat de la consciència, similar al que s’aconsegueix mitjançant el consum d’ayahuasca o la pràctica de la respiració holotròpica, i no necessàriament induït per substàncies psicoactives. De fet, ell negà de manera rotunda la influència de drogues psicodèliques en el seu art. Resulta fonamental que el lector no caigui en l’error de vincular-lo amb el corrent new-age, que tantes decepcions formals ha donat amb el pas dels anys -qui gosaria contradir el discurs crític de Les partícules elementals, la novel·la més coneguda del francès Michel Houellebecq?-, malgrat que la pinzellada de Klarwein participi de trets que el moviment va fer seus. L’estil de Klarwein amalgama mística i pop, i afegeix una intensa influència de les avantguardes de principis del XX; el resultat escapa d’impostures per instal·lar-se en la veracitat del traç propi que distingeix artista d’imitador o artesà.
Des de la seva infància, Klarwein viatjà incessantment: d’Alemanya a Israel, d’Israel a França i, des d’allà, visità una infinitud de països d’Europa, Àsia i Àfrica, per establir-se a Nova York a inicis dels 60, des d’on va alternar residència amb Deià, bressol mallorquí de creadors, exuberant verger d’artistes.
Les seves pintures reflecteixen aquesta comunió entre diferents llocs i cultures: déus orientals inflamant oliveres, inscripcions hebrees damunt paret seca, centaures cavalcant la terra mallorquina, àngels mediterranis, motius folklòrics compartint escena amb xalets en obres, dracs alats, éssers mítics de tots colors amb llances de foc, bressolats per l’aire de la Tramuntana.
La seva relació amb altres artistes fou rica i fructífera. A París establí amistat amb figures de la talla del polifacètic Boris Vian i el surrealista Salvador Dalí. A Nova York, freqüentà els ambients més avantguardistes i productius del moment, i va entrar en contacte amb personatges tan dispars com Andy Warhol, Jimi Hendrix, Timothy Leary i Peter Beard. Varen ser convidats seus a la casa de Cala Deià, on celebrà glorioses festes i trobades, Annie Lennox, Ben Jakober i Yannick Vu. D’ascendència jueva, als anys 50 adoptà un nom àrab, Abdul, en solidaritat amb el poble palestí: Klarwein pensava que cada habitant d’aquests dos pobles, que convisqueren durant segle per acabar esclatant en conflicte a causa d’artificis disfressats de tradicions i creences, hauria d’adoptar un nom de la cultura veïna, amb la finalitat d’aconseguir un apropament entre ells.
L’exposició
La mostra, comissariada per la crítica d’art Gudi Moragues, ha estat organitzada pel Departament de Cultura del Consell de Mallorca, i conté pintures de 1957 fins al 2000, per la qual cosa resulta un fil conductor idoni per comprendre la trajectòria de l’artista. Des de la psicodèlia pròpia de la dècada dels 60, plena de símbols espirituals i icones orientals, que donen merescuda importància a l’etapa paisatgística dels 80, fins a Moonlight, el darrer oli que pintà, ja malalt, amb la mirada posada fora de pla, més enllà d’aquest món en el qual la natura està en un sever blanc i negre i un fil de pa d’or que sembla procedir d’una altra realitat uneix allò terrenal amb una transcendència suggerida. És aquesta una recurrència de Klarwein, que amb freqüència, al llarg de les dècades, al·ludeix a una correspondència celeste de l’ésser immanent. “Es tracta de dominis oberts a la simbologia, a la innovació, a la fantasia, a l’afirmació, a la provocació, a les visions oníriques, a les propostes transgressores”, explica Moragues, “però sobretot a la sensibilitat”. El títol de l’exposició, La llum del somni, remet directament a aquestes manifestacions.
En la darrera època, protagonitzada pel paisatge, Klarwein despullà gradualment d’interferències circumstancials els llenços, que es fan més diàfans, a la recerca d’allò que perviu: la llum i la seva manera de relacionar-se amb els diferents elements de l’entorn. La llum es relaciona íntimament amb el present, ja que només es manifesta en ell, i amb l’energia, visible a les seves pintures. La tècnica emprada serveix a la llum, permet que entri a través de les diferents capes que s’apliquen sobre el llenç.
Potser fou aquesta insuperable lluentor la raó principal per la qual va escollir Mallorca com a base per viure i acabar els seus dies.
La mostra conté també alguns retrats de membres de la seva família, de l’escriptor Robert Graves, que també residí a Deià, i de l’esculptor Ben Yakober, a banda de diversos autoretrats.
Menció especial mereix l’oli Outline, datat el 1984, que mostra marjades i vegetació mallorquines inundades per una llum encegadora i, en primer pla, una corda d’estendre la roba. Aquest element mundà coincideix amb exactitud amb la línia de l’horitzó, la major i més inassolible mentida del món, que fa creure a l’ull humà que cel i terra acaben per ajuntar-se en un punt al qual mai s’arriba perquè no existeix: de nou, la confluència entre les dues realitats.
