‘Ara i aquí, t’estimo’: Mishima i els seus fans celebren la seva història d’amor un Sant Jordi més

BarcelonaEn una sala Paloma dotada de caràcter romàntic gràcies a una lleu boirina moradenca, La nit de les roses impulsada per Mishima ha sumat una tercera edició que confirma la vetllada com una de les noves tradicions de Sant Jordi a Barcelona. La revetlla de música i poesia ha atret parelles, grups d’amics i, especialment, incondicionals de la banda de David Carabén. El cantant reconeixia a l’inici de la nit que detectava cares conegudes entre el públic. "A molts de vosaltres us reconec i sé que ens heu vist un fotimer de vegades. És d’agrair que vingueu avui, que a més juga el Barça", ha dit Carabén, sense poder evitar mencionar al club dels seus amors, que aquesta nit jugava contra el Mallorca.

La nit de les roses ha recordat que els poetes també poden ser estrelles de rock, o almenys això ha semblat quan Enric Casasses ha aparegut a l’escenari i ha rebut un sonor aplaudiment que no ha tingut res a envejar al que ha acompanyat la presentació de Carabén. Un ambient de certa efervescència primaveral ha provocat una mena de brogit constant que, a estones, era quasi irrespectuós amb els poetes i escriptors. Maria Sevilla, amb la lectura de peces de La nit ovípara, ha aconseguit redreçar la disbauxa del públic, que en alguns casos semblava més interessat a explicar-se les vacances de Setmana Santa que a escoltar els artistes. Després de Raül Garrigasait, Irene Pujades ha tancat un segment literari que, per a molts, semblava que fos simplement el preludi del que realment esperaven: l’actuació de Mishima.

La banda ha arrencat el concert amb una cançó amb picadeta d’ullet literària, El llibre de l’amor. La relació de Mishima i els seus fans és una història d’amor sòlida, d’aquelles que fan que vulguis cridar a cor què vols que estàs enamorat encara que hagin passat els anys. I això és el que han fet precisament els fans quan han corejat "estic tan enamorat de tu com abans", la tornada de Com abans. Aquesta ha estat la tònica del concert: les veus del públic han acompanyat la de Carabén pràcticament durant tota la nit, ja fos cantant la senzilla i profundament romàntica Cert, clar i breu o les sempre eufòriques Tornaràs a tremolar i La forma d'un sentit. Al llarg de la seva història, Mishima ha tingut la capacitat de teixir temes, com ara La tarda esclata o Qui més estima, que són himnes per a una generació que voreja o supera els quaranta i que en cada concert s’entrega com si li anés la vida. Una entrega que, per cert, ha ajudat a portar millor uns petits problemes de so que han obligat a aturar durant uns minuts l’actuació.

La nit de les roses no només ha cantat a l'amor romàntic. Aquest any s'ha fet més evident que mai que l'amor transcendeix les cotilles de la parella sentimental i la banda ho ha deixat clar interpretant per primer cop en directe HdHFMD, versió de DtMF de Bad Bunny, dedicada a Marc Lloret, el teclista de la banda que va morir el febrer passat a causa d'un càncer. Si la cançó de l'artista porto-riqueny és un lament pel temps no aprofitat al costat de la persona estimada, la versió de Mishima és una carta d'enyorança a l'amic i company que ha marxat massa aviat. La tornada del tema ho resumeix a la perfecció: "Hauríem d'haver fet més discos, tocat a més sales, moltes més cançons a festivals, festes majors, costellades". "Hem passat un moment molt difícil, però ens hem anat reconstruint xino-xano. I avui estem fent el que el Marc hagués volgut que féssim", ha confessat Carabén.