La mirada irònica de Laura Gost guanya el premi Proa de novel·la

BarcelonaCasaments i infidelitats. Fills prometedors i fills decebedors. La construcció de nous hotels i xalets de tres pisos davant del mar. Tot això i molt més apareix a Les cendres a la piscina, novel·la amb la qual Laura Gost (Sa Pobla, 1993) ha guanyat el 5è premi Proa, dotat amb 40.000 euros. "El petit món on viuen els personatges és l'excusa perquè l'autora els sotmeti a una pressió àcida i de vegades sarcàstica, però sempre divertida", ha assegurat aquest dimarts Xavier Pla, portaveu del jurat del guardó, poc abans que es fes públic durant un sopar al Macba. La mirada irònica és un dels trets distintius de l'autora mallorquina, que en aquest cas es fixa en una família de Sa Pobla inspirada en la seva que fa fortuna gràcies al negoci hoteler.

"Hi ha molts escriptors que han escrit sobre l'impacte del turisme, d'Antònia Vicens a Guillem Frontera, Llucia Ramis, Melcior Comes i Pere Antoni Pons, i tots ells han fet molt bona feina –reconeix Gost–. Per això el que a mi m'interessa explorar és quins efectes tenen les transformacions socials en la intimitat dels personatges".

"La concepció d'aquesta novel·la és inseparable d'un fet personal, i és que a començaments d'enguany van morir els meus dos avis. A finals de l'any passat vaig començar a escriure el llibre essent molt conscient que la seva desaparició seria imminent", ha admès l'autora, que tot i tenir només trenta anys ja ha signat dues novel·les més, ha escrit tres obres de teatre i va guanyar un premi Goya pel curtmetratge Woody & Woody (2018), sobre Woody Allen. Del director de Manhattan ha heretat, per exemple, el seu sentit de l'humor, que espurneja en els diàlegs ràpids i eficaços dels personatges, d'una manera similar també a la de la primera novel·la de Sally Rooney, Converses entre amics (2017).

Les cendres a la piscina és una novel·la coral estructurada a partir de la figura del patriarca, en Sebastià, un personatge que permet que Gost traci un arc narratiu que arrenca a la dècada dels 50 del segle XX i arriba fins a gairebé l'actualitat. "En Sebastià està inspirat en el meu avi per part de pare, i comença a fer feina al camp, després esdevé constructor, guanya molts diners al sector hoteler i també n'acaba perdent", explica. L'ambició, la riquesa i més endavant els deutes acaben esquitxant la família. "Especialment, les seves tres dones, que representen tres maneres d'estimar", continua Gost. La primera és la Catalina, amb qui en Sebastià tindrà dos fills i que coneix abans de triomfar. La segona, la Mercedes, és "més jove, sensual i contradictòria" i estima "l'home que ell encara podria ser". La Leidi, l'última d'elles, estima "l'home que ja no serà mai".

Una bona recepta per digerir la vida

La novel·la condensa en poc més de 200 pàgines tres generacions d'una família mallorquina, l'última de les quals està representada per una de les netes, la Laura, que comparteix nom i mirada amb l'autora. "Ella té curiositat per entendre les raons d'algunes accions que han protagonitzat gent que s'estima. La ficció permet no haver de jutjar necessàriament els personatges, sinó provar d'entendre'ls", explica Gost, que fa anys que pensa que "la ironia fa més digerible la vida". Per això la considera el seu "idioma preferit després del català". I afegeix: "L'humor és un bon antídot contra segons quins excessos de solemnitat".

Les cendres a la piscina, que es posarà a la venda el 15 de novembre, és plena de referències pop, entre les quals hi ha Winona Ryder, la Kim Novak de Vertigen i la Maria Schneider de L'últim tango a París. Laura Gost va publicar la seva primera novel·la el 2019, La cosina gran, a Lleonard Muntaner, i tres anys després va arribar la segona, El món es torna senzill (Empúries). "La primera era una història una mica naïf i amb la segona hi havia una implicació emocional molt important", recorda. Ara, a Les cendres a la piscina, fa servir el món íntim i familiar de Sa Pobla, Alcúdia i port de Pollença per construir una història que passa a Mallorca, però que explica transformacions socials similars a les de molts altres indrets del Mediterrani. "Hi ha episodis amb una base real, però la ficció és la meva manera honesta de relacionar-m'hi –admet–. En aquest sentit, hi ha una frase de Stephen King que tinc molt present i que diu: «Quan escrivim sobre el passat, sempre ho fem des de la ficció»".