Fotografia
Cultura 09/10/2021

Qui mira l’Àfrica des de Formentera?

L’illa acull una dotzena de ponents i més d’un centenar de participants en el novè Formentera Fotogràfica

2 min
IKO IKO, obra de Cristina de Middel.

PalmaEl 1996, l’artista xilè Alfredo Jaar va reproduir en una obra totes les portades publicades per la revista Life des del primer número, el 1936, i durant 60 anys, l’any de creació de la peça, titulada Searching for Africa in LIFE. De les 2.128 portades, només cinc feien qualque referència a l’Àfrica, i no a les persones, sinó a la fauna. En una altra obra posterior, el mateix Jaar evidencià els tres temes més tractats sobre l’Àfrica en els mitjans occidentals: els animals, la fam i la malaltia. 

En l’edició actual, la novena, del Formentera Fotogràfica, festival que es caracteritza per reflectir i difondre la diversitat d’expressions i d’àmbits que hi ha en la fotografia, almenys tres dels ponents convidats fan una mirada a l’Àfrica que no només fuig dels estereotips, sinó que té com a objectiu combatre’ls. Aquests dies, entre divendres 8 i dimarts 12 d’octubre, a la pitiüsa petita, entre les conferències i els tallers que imparteixen dotze professionals, s’exhibeixen les imatges i es relaten les experiències del continent africà de Gloria Oyarzabal, Luis Tato i Cristina de Middel, tan diferents entre si.

 Quan l’artista alacantina Cristina de Middel doni a conèixer al més d’un centenar d’inscrits al festival la seva Vida i miracles –títol de la ponència–, entre les fites més significatives hi ha la sèrie The Afronauts (2012), sobre un programa espacial que va tenir Zàmbia l’any 1964. És una sèrie de fotografies que qui va començar la seva trajectòria professional com a fotoperiodista i fotògrafa humanitària va treballar per combatre els prejudicis que el món més desenvolupat té sobre el continent africà.

Igualment present en el Formentera Fotogràfica, el fotoperiodista de Ciudad Real Luis Tato fa anys que viu a Nairobi (Kenya), on treballa per a France-Press, entre altres mitjans. Ell també combat els clixés mediàtics i els estereotips postcolonials que difon la premsa sobre l’Àfrica, així com sobre els reporters que com ell treballen en el continent, als quals Tato s’afanya a desmitificar. Les seves fotos l’han fet mereixedor de nombrosos reconeixements, entre ells un World Press Photo.

Entre tots, però, és Gloria Oyarzabal qui ha fet, com a fotògrafa, un treball d’investigació més intel·lectual sobre l’Àfrica, els processos de colonització / descolonització, els nous colonialismes i els feminismes africans. Amb l’experiència d’haver viscut a Mali, afirma que “els processos de colonització no són només un acte violent geopolític, sinó que a través de l’idioma, els cànons de bellesa, els conceptes de modernitat, les religions i les estructures socials, les societats africanes es veieren afectades en l’àmbit psicològic, espiritual i mental”.

El programa del festival d’enguany reuneix, a més, fotògrafs com Joan Cazenave, Nando Esteva, Paco Gómez, Fernando Maquieira, Sofía Moro, Lúa Ribeira, Txema Yeste i els responsables de fotografia de l diari ARA, Xavier Bertral i Ferran Forné, amb un taller centrat en un reportatge gràfic de l’actualitat a l’illa.

stats