Ni un milió més per a Cultura en els pressupostos del Govern
La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura tindrà un augment del finançament de 31 milions respecte del 2022, tot i que el gruix se l'emportarà l'àrea universitària
PalmaL'àrea de Cultura de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura gestionarà un total de 28,7 milions d'euros el 2023, un 3% més que l'any 2022; en euros, són 800.000 més. Segons ha dit el conseller, es dedicaran "a l'enfortiment dels centres propis, l'avanç en noves infraestructures, la pujada de convocatòries d'ajudes destinades al sector cultural des de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i l'Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), la posada en marxa de l'Observatori Cultural i el creixement de la Fira B!".
Tot i que el Govern no té grans competències en Cultura, a diferència dels consells insulars, l'augment de menys d'un milió d'euros contrasta amb el creixement de 31 milions del pressupost de la Conselleria –184,7 milions. La gran part del gruix se l'endú la part universitària, amb una aportació global des de l'Executiu a la UIB de 102 milions d'euros, un 15% més que l'actual exercici. Així, des de l'entrada del Pacte el 2015 la inversió universitària s'ha duplicat. El conseller Miquel Company ha destacat que hi haurà una dotació per cobrir la reducció del preu de les matrícules.
Cal recordar, com va anunciar la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de Política General, que es retornaria als estudiants l'import de les primeres matrícules del curs 2021-2022, i un 50% de les segones, arran de la pujada dels preus. A més, Company ha recordat un altre dels anuncis d'Armengol: la construcció de l'edifici de la Facultat de Ciències, que acollirà el grau de Ciències Marines, amb un finançament de 13 milions provinents de l'ecotaxa. D'altra banda, hi haurà partides per a altres carreres, que serviran per crear el grau d'enginyeria informàtica a Menorca i Eivissa, o el doble grau d'Educació.
Els pressupostos de Cultura
La Direcció General de Cultura gestionarà 21.764.449 euros i ha previst increments per a tots els centres propis. La Biblioteca Pública de Palma Can Salas tindrà 1.532.717 euros i actuacions com una programació cultural pròpia, treballs en el fons antic i actualització de mobiliari. L'Arxiu del Regne de Mallorca creix fins a 1.844.169 euros per millorar el material de conservació i digitalització, mentre que el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF) disposarà d'1.785.327 euros per, entre altres actuacions, ampliar la passarel·la exterior del jaciment i renovar-ne la tanca perimetral.
L'IEB experimenta la pujada més gran, un 16,36%, en passar de 4.218.889 a 5.043.900 euros. El Mercat Professional de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears, Fira B!, té assignats 350.000 euros, un 40% més que el 2022, i també creixeran línies d'ajudes com la de Fires i Festivals o l'assistència a fires per promocionar el treball del sector cultural de les Illes Balears.
Per la seva part, la Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears, tindrà un pressupost de 6.628.222 euros per part de la Conselleria, encara que el seu còmput global ascendeix a 13 milions d'euros comptant amb la finalització de la nova seu de l'Orquestra, la Capsa de Música, finançada amb aportacions de l'Impost de Turisme Sostenible, la Fundació Khüne i Fundatur.
Crítiques de l'oposició
"Es té una tendència a venir a explicar bondats del pressupost, però l'execució d'inversions a les Balears és del 20% en tres trimestres", ha afirmat el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa. Tant el principal partit de l'oposició com Ciutadans han centrat les seves crítiques en l'execució pressupostària per part del Govern. "Si tant s'amplien les partides, com és que la materialització dels fets és tan diferent?", ha incidit. Per la seva banda, el portaveu adjunt de Ciutadans, Juanma Gómez, ha lamentat que, "quan s'anuncien projectes i el grau d'execució pressupostària està en el 0% o en un percentatge baix, preocupa".
Les crítiques no han vingut només des de l'oposició, ja que la vicepresidenta del Parlament, Gloria Santiago, s'ha focalitzat en la inversió en ciència. "No arribam a la mitjana europea", ha apuntat. "Els països que més protegeixen la seva població són els que més inverteixen en ciència i en investigació", ha exposat.
