Marta Barceló (Segons la seva germana, Maria Barceló): “Plorava per pujar al tercer pis i després va voler fer acrobàcia”

PalmaCom que era la petita de la casa, estava condemnada a heretar la roba de les germanes. La situació la va frustrar un poc, tothom vol estrenar qualque cosa, i ella no podia: “Per fer-la contenta, la mare la va dur a comprar sabates només per a ella: va triar unes sabates vermelles, amb piquets, d’estil sevillà. Era petita, però tan decidida que ni la mare ni la madona de la botiga la varen poder convèncer que no agafàs aquelles sabates”, conta María, la germana gran de la dramaturga Marta Barceló (Palma, 1973). Aquesta determinació és un dels trets que destaca més de la seva germana, de qui diu que era més aviat una nina tímida i callada.

María té un bessó que nom Alfons, i entre ells dos i Marta hi ha Esther. Vivien a un edifici de la plaça de Quadrado, a Palma, i a la mateixa finca hi habitaven cosins seus: l’ambient era familiar. Passaven hores junts mirant sèries de l’època, com Galáctica, Estrella de combate i V, la mítica història dels alienígenes; també Los ángeles de Charlie. Sonava música que posava son pare, amant de la clàssica i les òperes, però també –com a bon socialista, de cançons llatinoamericanes “de guerrilla”: així, varen créixer escoltant Quilapayún, América Joven i Víctor Jara, que maridaven amb Michael Jackson, Parchís i Mecano. Les tres germanes cantaven en una coral, els dissabtes al matí, a una església. María tot d’una destaca que “Marta canta molt bé”. No se sap ben bé si aquesta vena creativa que des de petita li bullia a dins a Marta ve d’herència familiar, però potser que hi hagi alguna cosa: “Una padrina tenia un germà que cantava òpera, i algun pic deia que havia cantat a l’Scala de Milà, però no ho sabem del cert”.

La germana gran explica que Marta va començar a escriure de ben jove, interès que devia venir empès per la lectura, una afició que tots els germans compartien, seguint l’exemple del pares i, especialment, de la mare, que era mestra: Els Cinc, la col·lecció PUC… cada cap de setmana, en rebre la paga, un dels germans comprava el nou llibre d’aquestes col·leccions. També l’aprofitaven per anar a cal Che a comprar llepolies, un lloc que avui és un centre social del barri.

María pensa que una cosa que li ha servit a Marta per poder “retratar tan bé” tota casta de gent a les seves obres és el fet que, a ca seva, les portes sempre estaven obertes (tant a Palma com a Cala Millor i Alcúdia, on vivien les padrines): “La mare era molt sociable i teníem visites constantment. Record que un pic vàrem tenir una trobada amb Kasparov, perquè el seu representat a Espanya era amic de mon pare. Va ser brutal”, fa memòria María.

Recorda que Marta mai no sabia què respondre quan algú li demanava què volia ser de gran. La descoberta del teatre va arribar a l’institut Guillem Sagrera, gràcies a una optativa que donava Joan Lacomba. Aquella assignatura la va marcar. “Quan va dir que volia estudiar Teatre a Barcelona, la mare es va espantar: ‘Et moriràs de fam, no t’ho vols pensar millor?’. Però Marta ja havia pres la decisió”, explica la germana gran. La família també es va sorprendre quan va començar a fer circ i acrobàcia. “Ens va xocar molt, perquè era molt mandrosa… De petita es negava a pujar a casa, que era a un tercer pis, i quedava a baix de l’escala remugant!”.

María diu que Marta té una “sensibilitat exquisida”: “Es dona als altres, sempre està disposada a ajudar. Té determinació, moltes idees al cap, i sol aconseguir el que es proposa”. És autodidacta, afronta amb dignitat els problemes i sap assumir responsabilitats. Així mateix, ressalta la capacitat de sorprendre de Marta: “Quan va adoptar na Sabrina, vàrem descobrir una mare excepcional i ningú no sabia que tenia aquesta vena maternal”. Sobretot, diu María, “és una gran germana”.