Tot el que has de saber per viure el vuit de la Seu

PalmaLa Catedral de Mallorca tornarà a ser escenari d'un dels esdeveniments visuals més impressionants: el vuit de la Seu. L'esdeveniment tindrà lloc el 2 de febrer, a les vuit del matí. Els responsables catedralicis han fet una convocatòria en què conviden illencs i estrangers a assistir-hi i que ha aixecat certa polèmica, ja que està feta en castellà i no en català.

L'obertura de portes serà a les 8.00 hores i l'accés es farà pel portal de l'Almoina. Habitualment, el vuit es comença a formar prop de les 8.30 hores i dura poc temps, només uns cinc minuts.

Malgrat que el vuit de la Seu té una explicació matemàtica, dona peu a moltes teories, algunes de caràcter més religiós i d'altres de més peregrines. Per què es forma un vuit cada 11 de novembre i 2 de febrer a la paret interior de la façana principal?  Per qui hi vulgui cercar contingut simbòlic d’arrel religiosa, el 2 de febrer és la festivitat de la Candelera, que fa referència a la presentació de l’infant Jesús al temple (40 dies després del seu naixement) i la purificació de Maria, sa mare, d’acord amb un antic ritu jueu. Pel que fa a l’11 de novembre, és la festivitat de Sant Martí o Martí de Tours, com també se’l coneix, perquè fou bisbe d’aquesta ciutat francesa.

Pel que fa als fets objectius i científics, l'orientació de l'edifici és l'element determinant per veure dues vegades cada any aquest vuit a la paret. La Catedral de Mallorca té una orientació de 120 graus sud-est cap a la sortida del sol en el solstici d'hivern. És precisament aquesta ubicació que permet que els rajos solars travessin la rosassa major, situada a la capella de la Trinitat, i que la llum formi el vuit en col·locar-se just sota la rosassa menor. La rosassa de llevant de la Seu, que és l'artífex del famós vuit, és una de les més grans del món, formada per 1.236 vidres policromats que ocupen un diàmetre de 13 metres.

El vuit, com tothom sap, es produeix a la sortida del sol, quan la llum travessa la rosassa de llevant i s’acaba projectant just davall la rosassa de ponent, de manera que forma un doble disc —un vuit— en què un cercle és de vidre i l’altre, de llum pura.