Mentre Vox compta llibres a Palma, sa Pobla crea la primera biblioteca social

PalmaLes biblioteques han tornat a primera plana de l’actualitat i ho han fet, una vegada més, per raons que poc o res tenen a veure amb la seva funció ni amb el seu funcionament. La darrera és l’informe que farà l’Ajuntament de Palma –a proposta de Vox i amb el suport del Partit Popular– per saber quants llibres del catàleg municipal són en castellà i quants en català. Segons el partit d’extrema dreta, els primers es trobarien en minoria a les biblioteques de Ciutat, especialment a la secció infantil i juvenil, una anomalia que s’hauria de corregir, diuen, en benefici dels drets lingüístics dels usuaris. És el mateix argument que ha fet servir el PP per incloure el castellà als certàmens literaris, per garantir “la llibertat dels autors locals” que s’hi vulguin presentar, si bé dels sis guardons en castellà convocats als Ciutat de Palma des del 2023 cap no ha recaigut en un autor local, només un de cinc en el cas dels Premis Mallorca.

Pel que fa a la presència de llibres en castellà a les biblioteques de Palma, les dades demostren que sí que hi ha una diferència important per llengües: el fons municipal disposa de 150.004 llibres en castellà, quasi el doble que en català (86.945). Les compres de l’any 2025 han mantingut també aquesta diferència: 5.973 en castellà i 3.065 en català.

“Hi ha més llibres en castellà, perquè s’hi editen més llibres que en català, tant originals com traduccions. A l’hora d’escollir els títols que adquirim empram criteris tècnics que tenen a veure amb les temàtiques, el contingut, si és novetat o clàssic, la qualitat de la traducció… Posar en dubte les col·leccions de les biblioteques és qüestionar la feina dels professionals, dels tècnics que s’encarreguen d’aquesta tasca”. Així ho valora Catalina Quetglas, cap de servei de Biblioteques i Arxius del Consell de Mallorca que, entre d’altres, s’encarrega de coordinar la Xarxa de Biblioteques de Mallorca.

En la mateixa línia s’ha manifestat l’Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB), que va emetre un comunicat en què rebutjava l’ús de les biblioteques per a la confrontació política i reclamava respecte als criteris professionals. La proposta de Vox a l’Ajuntament de Palma, de fet, incloïa l’establiment de criteris lingüístics per a futures adquisicions, si bé el PP va votar en contra d’aquest punt perquè “seria anar en contra de la feina que fan els bibliotecaris”, en paraules de Javier Bonet, regidor de Cultura de Cort.

Actualment, les compres es fan d'acord amb una primera tria dels responsables de les diferents biblioteques, com explica Margalida Plomer, cap de la Xarxa de Biblioteques Municipals: “Normalment, respectam allò que ens suggereixen, perquè, al cap i a la fi, ells coneixen tant el fons com els usuaris. Ara bé, algun pic els demanam, per exemple, que no triïn best-sellers, que agafin clàssics o llibres per ampliar fons. I en les compres de creació literària els instam a triar-ne el 50% en català i el 50% en castellà”.

 A la Xarxa de Biblioteques de Mallorca, els títols que s’adquireixen per destinar-los als clubs de lectura són majoritàriament en català: 23 en català i 7 en castellà. “Però no es pot reduir tot a una xifra, s’ha d’entendre i conèixer la realitat de les biblioteques. No s’hauria de fer política amb això”, enraona Catalina Quetglas. I és que ni les biblioteques de Palma, 22 en total, ni les 70 que s’apleguen sota el paraigua de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca tenen polítiques de col·lecció pròpies, uns documents que servirien per establir els marcs i els condicionants que s’han de tenir en compte per dissenyar i actualitzar el fons de cadascuna. Si no en tenen, coincideixen tots els professionals consultats, és degut a la problemàtica principal a la qual s’enfronten cada dia: la falta de mans.

Auxiliars que fan de tècnics

“És el nostre taló d’Aquil·les”, assegura Quetglas, qui reclama més implicació dels ajuntaments, no només per augmentar el personal que s’hi destina sinó, sobretot, per millorar les condicions de qui hi treballa. “Moltes biblioteques de Mallorca les du una única persona, que sol tenir consideració i remuneració d’auxiliar, però se li exigeixen feines de tècnic. De vegades, fins i tot, els cau a damunt la gestió cultural del municipi, cosa que haurien de fer en la categoria laboral que els pertoca. Quan feim reunions, veim que tothom està molt content amb la feina que fan els bibliotecaris, però no sempre se’ls reconeix”, continua.

Més enllà de les condicions de cadascuna de les biblioteques municipals, la mateixa Xarxa de Biblioteques de Mallorca té també mancances quant a recursos humans: de les 38 places de què disposa el servei de Biblioteques i Arxius del Consell de Mallorca, actualment n’hi ha vuit sense cobrir. A les biblioteques de Palma, incloent-hi el personal de coordinació, hi fan feina unes 50 persones, cosa que significa que la gran majoria de biblioteques tenen un únic bibliotecari. “I si tot funciona, a moltes d’elles no hi ha cap problema per ser només un. El problema ve quan hi ha baixes o vacances, o quan es volen posar en marxa serveis complementaris, com el préstec a domicili”, exposa un d’ells.

D’aquesta problemàtica, de fet, se n’ha derivat la situació actual de la biblioteca de Son Cladera, tancada des del passat mes d’abril, com recordava Miquel Àngel Contreras, regidor de Més per Palma, a la roda de premsa que va oferir en resposta a la iniciativa proposada per Vox. “És una cortina de fum per tapar l’abandonament real que pateixen les biblioteques de barri”, exposà Contreras, qui assenyalà altres fonts de conflicte existents entre les biblioteques i l’actual equip de Cultura a Cort, com la nul·la estabilitat del servei de préstec interbibliotecari, fonamental per al funcionament de moltes d’aquestes biblioteques, o la modificació del procés per a la programació d’activitats externes. Des de fa aproximadament dos anys, totes les sol·licituds d’activitats han de ser adreçades a la regidoria de Cultura abans d’oferir cap resposta, que fins llavors depenia exclusivament dels bibliotecaris.

Les biblioteques socials

La programació d’activitats s’ha convertit en un dels puntals fonamentals de la gran majoria de biblioteques illenques, que s’esforcen dia a dia per rebatre la idea, molt estesa encara ara entre una part important de la societat, que una biblioteca és un simple magatzem de llibres. “Les batalles ideològiques com la que proposen el PP i Vox a Palma no ajuden”, exposa una bibliotecària amb deu anys d’experiència. “Però moltes vegades són els mateixos polítics que no en saben res, del que s’hi fa. Et donen l’enhorabona per tenir els llibres ben ordenats, quan venen a demanar informació per a una activitat que volen fer i no la tornen a trepitjar en quatre anys”, afegeix.

On sempre hi ha moviment és a la biblioteca de sa Pobla, Es Rafal, tot un referent per a moltes biblioteques de les Balears, que en els darrers anys ha començat a fer passes per convertir-se en la primera biblioteca social de l’Arxipèlag. De fet, la seva bibliotecària, Maria Magdalena Tugores, més coneguda al municipi com Malena, acabarà enguany el grau en Educació Social i serà també a la biblioteca de sa Pobla on aquest mes de febrer comenci les pràctiques un estudiant d’aquesta mateixa formació. Serà la primera vegada que els futurs educadors socials puguin dur a terme les seves pràctiques professionals a una biblioteca; ha estat possible gràcies a la col·laboració tant del Consell de Mallorca com de la Universitat de les Illes Balears.

“Aquí ens sembla molt nou, però fa anys que al nord de la Península i a Catalunya fan molta feina amb el concepte de biblioteca social”, comparteix Tugores, “que és fonamental avui dia. A les biblioteques s’ha de poder treballar la interculturalitat, igualment com s’hi ha de poder socialitzar. Els educadors socials poden complementar molt bé la feina que feim els bibliotecaris i enriquir-la. Les biblioteques som agents de canvi”.

Tugores calcula que cada capvespre passen entre 150 i 200 persones per Es Rafal i l’assistència a activitats ha passat de 2.700 persones l’any 2022 a més de 7.000 l’any passat. “Tenim des d’infants que venen a contacontes fins a gent gran que s’hi acosta per adquirir eines digitals. El que feim és estar en contacte amb les associacions del municipi, també amb les escoles i altres centres, per conèixer les necessitats dels usuaris i esbrinar de quina manera la biblioteca hi pot contribuir”, exposa la bibliotecària de Es Rafal.

La distribució de l’edifici, en tres plantes, contribueix a dotar-lo de múltiples funcions: la planta baixa, on sempre hi ha gent i converses, es dedica a les activitats, mentre que el pis superior, l’únic lloc on es demana que es respecti el silenci, es destina a l’aula d’estudi. “Va venir una al·lota que acabava d’arribar del Marroc i no xerrava gens de català, i es va oferir a fer qualque cosa amb nosaltres. Ara, ella s’encarrega d’ensenyar informàtica a un grup de gent gran que, a canvi, li ensenyen l’idioma”, comenta la bibliotecària com a un dels nombrosos exemples de la tasca que s’hi desenvolupa habitualment. Ho és també la Biblioteca Humana, una iniciativa que consisteix a ajuntar un grup de persones que, com si fossin llibres, expliquen les seves històries. “Al darrer que vàrem fer, a finals de gener, vàrem tenir una persona del Pakistan, una de Xile i una de l’Equador. Ens varen explicar les seves històries i els mites i llegendes de les seves cultures, com ho va fer igualment Isabel Crespí Font, responsable de l’arxiu de sa Pobla, amb les d’aquí. El punt de partida és el no jutjar els llibres per la coberta, idea que pensam que també s’ha d’aplicar a les persones”, resumeix Tugores. Ja ho digué Doris Lessing, que les biblioteques públiques són la institució més democràtica del món. “Les biblioteques ens fan lliures”, sentencià l’autora de El quadern daurat, “i ens permeten escapar del confinament que provoquen els climes polítics del moment”.