Maria Teresa Pi-Sunyer: "Recuperant l'arxiu de l'avi, que va morir a l'exili, l'he fet tornar a casa"

BarcelonaPerduda la Guerra Civil, Catalunya va veure marxar cap a l’exili un dels seus millors escriptors i intel·lectuals. Xavier Benguerel va escriure que l’exili no té final i que l’exiliat ho és per sempre. No és fàcil explicar l’èxode i l’enyorança de milers de catalans que van haver de marxar. Teresa Pi-Sunyer ho va viure en pròpia pell. És la neta d'August Pi-Sunyer, que va haver d'exiliar-se amb els seus germans, Carles i Santiago. August Pi i Sunyer (1879-1965), fisiòleg de renom i catedràtic de la Universitat de Barcelona; Santiago Pi i Sunyer (1893-1981), també fisiòleg prestigiós i catedràtic a la Universitat de Saragossa, i Carles Pi i Sunyer (1888-1971), enginyer de carrera i polític, van tenir sempre l'esperança de poder tornar a Catalunya i viure a la seva enyorada Roses. Només Santiago va tornar a Catalunya (era el més petit dels germans i el menys polititzat) a començaments dels anys seixanta del segle passat.

Teresa, que fa poc ha anat a viure a Roses, va voler reunir els papers de l'avi, que estaven repartits entre els Estats Units i Catalunya. Tots aquests documents s'afegeixen als que Cèsar, un oncle de la Teresa, ja va enviar el 1965 a l'arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina des de Mèxic. "Una de les coses que més greu em sabia és que, si feies recerca per internet, no trobaves pràcticament res sobre el meu avi o no s'havia actualitzat des de feia molts anys. Ara hem pogut digitalitzar-ne l'arxiu i hi ha molta més informació", afirma Teresa Pi-Sunyer, que agraeix la tasca dels doctors Bombí i Grande per reunir el Fons August Pi-Sunyer. L'arxiu físic s'ha dipositat en un despatx de la Reial Acadèmia de Medicina que abans s'utilitzava com a sala de lectura. "Recuperant l'arxiu de l'avi, que va morir a l'exili, l'he fet tornar a casa", afirma.

Començar de nou als 60 anys

August i Carles Pi i Sunyer van morir a Caracas. Teresa vivia amb ells i els seus pares. "En Franco ha fet molt mal a tants i tants. Però en el que es refereix a la nostra família, el mal més gran és el de la dispersió a què ens ha obligat i que no té remei", va escriure August el 1947. "A casa, moltes converses giraven entorn l'enyorament i la nostàlgia, però l'avi era una persona molt afable i molt tranquil·la", explica Teresa. No hi havia amargor: "El que més m'admira de l'avi és que amb 60 anys, que és l'edat que tenia quan va arribar a Caracas, va ser capaç de començar de nou; de reprendre tota la seva activitat d'investigador i de docent a la Universitat de Caracas", explica. A la Reial Acadèmia de Medicina hi ha sobretot els llibres, articles i correspondència professional i científica d'August.

Els tres germans Pi i Sunyer tenien una relació molt estreta. A Roses, fins i tot, tenien una petita barca que van batejar amb el nom de Tres Germans. Una vegada van haver partit a l’exili, tots tres només es van poder retrobar en una única ocasió, a Caracas el 1960. Mai, però, van deixar d’escriure’s.