Llibres per ser més lliures

El capital al segle XXI, de l’economista francès Thomas Piketty, va ser un fenomen quan es va publicar el 2014. Piketty parla de l’augment dràstic de les desigualtats i del contrast entre el creixement lent de la renda de la majoria de la població i l’augment desorbitat de les rendes dels més rics. Però el que més va aterrir els conservadors és que tira per terra un mite conservador, sobretot als EUA: la meritocràcia, és a dir, que les grans fortunes es guanyen i són merescudes. Les societats occidentals d’abans de la Primera Guerra Mundial estaven dominades per una oligarquia que havia heretat la riquesa i, al seu llibre, Piketty dona arguments sòlids que indiquen que ens tornem a encaminar cap a aquesta situació.

Zuboff alerta sobre la nova era del capitalisme. Si primer hi va haver el capitalisme industrial, després el corporatiu i el financer, ara ens trobem immersos en el capitalisme de la vigilància, en què s’utilitzen diferents mitjans per modificar la nostra conducta. El capitalisme de la vigilància, segons l’autora, desmantella el somni digital original que va imaginar internet com una força alliberadora i democratitzant. Al contrari: la connexió digital és un mitjà per als objectius comercials d'algú altre. Els nous capitalistes s’enriqueixen apostant pel nostre comportament futur. Així, per exemple, les recompenses i els càstigs de Pokémon Go es van utilitzar per arrossegar la gent cap a restaurants, bars, locals de menjar ràpid i comerços.

La sociòloga francoisraeliana Eva Illouz és un gran referent a l’hora de disseccionar l’amor i el sexe en el món capitalista. Ha abordat grans qüestions que l’han fet incòmoda al seu país: la por, la deshumanització de l’enemic, l’antisemitisme, l’ocupació... En aquest nou llibre aborda la por, la decepció, l'esperança, l’enveja, la nostàlgia, la gelosia, l'orgull, la ràbia, la vergonya i l'amor, i com són utilitzats per l’economia, la política i la cultura. Al cartografiar el paisatge emocional de la societat actual, ofereix les claus per entendre per què la modernitat, lluny de produir la racionalització de la vida social, ha provocat una explosió de les passions col·lectives. Illouz reflexiona sobre com les emocions poden ser tant un instrument de dominació com una font de transformació.

Judith Butler va revolucionar la teoria del gènere i va posar el feminisme de cap per avall fa tres dècades amb Problemes de gènere (1990). Defensa que totes les vides valen igual, i això és el que hauria de recollir l’imaginari polític. A Qui té por del gènere? planteja una resposta a la reacció conservadora antifeminista i trànsfoba. No busca oferir una nova teoria del gènere sinó examinar com el "gènere" s’ha convertit en un fantasma per als règims autoritaris emergents, les formacions feixistes i el feminisme transexcloent, i fa una crida a rebutjar l’aliança amb moviments autoritaris i a fer una àmplia coalició en la lluita per la igualtat.

Ngugi wa Thiong’o és un dels grans exponents de la literatura africana contemporània. És dels pocs que, escrivint en kikuiu –una de les llengües de Kenya, el país on va néixer el 1938–, té una repercussió internacional. L’escriptor parla en aquesta obra sobre la redistribució del poder, la lluita de classes i la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l’imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d’una perspectiva cultural. A partir de l'experiència personal, Thiong’o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble.

El sistema politicoeconòmic actual és una forma de plutocràcia molt diferent de la democràcia, entesa com l'organització política en què la voluntat popular influeix de manera significativa en les polítiques, lamenten Noam Chomsky i Marv Waterstone. El llibre alerta de les conseqüències que poden tenir els interessos dels amos de l'economia i el sistema polític, que volen que ens convertim en "un poble ignorant, que la ciència i la racionalitat no ens desviïn, i a pastar fang les conseqüències". Els autors defensen que no és possible quedar-se’n al marge. Prendre l’opció de no actuar és, essencialment, elegir el pitjor que es pot esperar. Aquest llibre articula, segons la visió dels autors, quines podrien ser les accions més eficaces i com es podrien portar a la pràctica.

Els dos autors aborden una qüestió essencial: el temps i com poder-ne gaudir en llibertat. Defensen que cal reduir el treball no assalariat no pas perquè la població simplement tingui més temps per tenir cura de la casa, dels fills o dels pares. Proposen canvis per disposar de temps veritablement lliure, una qüestió absolutament essencial en qualsevol idea rellevant de llibertat. Entre altres qüestions, aborden la comunització de les cures i la sobirania sobre el temps. Per als pensadors no n’hi ha prou amb reduir el treball més intens, desagraït i precari o amb crear condicions laborals dignes. Cal una política feminista postlaboral.

El pensador francès Bruno Latour, que va morir el 2022, sempre s’ha anticipat als reptes i problemes del clima. Un dels problemes que aborda és com crear projectes que mobilitzin la població per tal de mantenir les condicions d’habitabilitat del nostre planeta. Fuig de qualsevol concepte sobre ecologia que tingui a veure amb qüestions morals. Latour al·ludeix a l'exercici de compondre un món comú, millor, més just i vivible. Defensa la filosofia clàssica, és a dir, l'art de compondre un bon món comú.

L’odi no neix del no-res ni és un sentiment individual i aïllat. L’odi es construeix i s’alimenta. Ho ha deixat clar Emcke en moltes de les seves obres. En aquest llibre, la pensadora alemanya reivindica la necessitat d’atendre la complexitat de les violències. Emcke es qüestiona per què a vegades la violència ens fa emmudir. Segons Emcke, no ho podem delegar tot als polítics, sinó que també hem de ser partícips de la lluita contra els moviments i règims antidemocràtics, d’una banda, i frenar el canvi climàtic, de l’altra. La novetat que presenta l’emergència climàtica és, segons ella, que afecta tota la humanitat i, per tant, propicia el naixement d’una lluita veritablement global.

Snyder és un dels principals experts en història d’Europa, especialment sobre l’Holocaust, la Segona Guerra Mundial i els règims totalitaris. Al llibre recorda que la llibertat comença en cadascú de nosaltres, que és un procés constant de millora i que té a veure amb la manera com actuem, basant-nos també en els errors del passat que ens haurien de permetre millorar. Quan pensem que som lliures si no ens oprimeixen, reduïm la llibertat a la negativitat. L’autor reflexiona sobre els perills que amenacen les democràcies actuals, des de l’autoritarisme fins a la desinformació, i analitza com el control de la història i la manipulació del passat poden limitar la nostra capacitat de decidir lliurement el futur.

Altres títols per qüestionar-se el món

• Les identitats que maten, d'Amin Maalouf (1998; La Campana,1999)
• Por qué fracasan los países: Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza, de Daron Acemoglu i James Robinson (Deusto, 2012)
• Els reptes de l’educació en la modernitat líquida, de Zygmunt Bauman (Arcàdia, 2007)
• Teoria King Kong, de Virginie Despentes (2006; L’Altra Editorial, 2018)
• Dysphoria Mundi, de Paul B. Preciado (Anagrama, 2022)
• Vita contemplativa. Elogi de la inactivitat, de Byung-Chul Han (2022; La Magrana, 2023)
• Això ho canvia tot: el capitalisme versus el clima, de Naomi Klein (2014; Empúries, 2015)
• Demasiado tarde para despertar, de Slavoj Žižek (2023; Anagrama, 2024)
• Orientalisme, d'Edward Said (1978; Tigre de Paper, 2024)
• Cypherpunks. La libertad y el futuro de internet, de Julian Assange i altres autors (2012; Deusto, 2013)
• El mundo después de Gaza. Una breve historia, de Pankaj Mishra (Galaxia Gutenberg, 2025)
• Ciencia, cyborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza, de Donna Haraway (1976; Cátedra, 1995)
• Polítiques de l'enemistat, d'Achille Mbembe (2016; Alfons el Magnànim, 2019)