La llei de memòria catalana haurà d'esperar la legislatura vinent

Els pròxims dies s'obriran dues noves fosses comunes a Salomó i Móra d'Ebre

La nova llei de memòria catalana ja està redactada però continuarà en un calaix. "El Govern només pot aprovar decrets i, per tant, no podrem presentar la nova llei, que té molts paral·lelismes amb l'avantprojecte de llei de memòria que ja va presentar el govern espanyol", ha dit avui la consellera de Justícia, Ester Capella, a les portes de ls laboratoris de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fan les anàlisis antropològiques de les restes exhumades de les fosses de la Guerra Civil. La nova llei de memòria, doncs, que s'ha fet amb la col·laboració de les entitats de memòria, haurà d'esperar a la legislatura següent.

Catalunya va aprovar la llei del Memorial Democràtic el 2007 i el 2009 va tirar endavant la llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i també la dignificació de les fosses comunes. En aquell moment Catalunya va ser pionera però, amb els anys, i en resposta a un estat espanyol que no feia res, moltes altres comunitats autònomes van anar aprovant les seves pròpies lleis de memòria. Amb el temps, la llei catalana ha quedat antiquada.

Els últims resistents de Salomó

A la UAB, al costat del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, Capella ha fet balanç de les fosses que s'han excavat des que el 2017 l'aleshores conseller d'Exteriors, Raül Romeva, va activar el pla de fosses. Es calcula que a Catalunya hi ha actualment 20.000 persones desaparegudes i, de moment, s'han recuperat les restes de 314 víctimes i s'han documentat 523 fosses. De totes les restes recuperades, només s'han pogut identificar vuit persones però pot ser que el nombre augmenti perquè avui, al laboratori de la UAB, s'analitzaven les restes d'un soldat que va ser exhumat del  cementiri del  Soleràs i s'ha trobat una coincidència al banc d'ADN de la Generalitat. A més, tenia una ferida de bala antiga a la mà esquerra que n'hauria facilitat la identificació.

Les pròximes fosses que s'obriran són les de Salomó (Tarragonès) i Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). A Salomó es creu que hi ha una vintena de soldats enterrats a la fossa del cementiri municipal, que van formar part dels últims nuclis de resistència. Tots ells devien morir el 19 de gener, quan els rebels van entrar a Salomó. A Móra d'Ebre hi hauria les restes de soldats de la Batalla de l'Ebre que haurien mort a l'hospital –ara és un mas– que es va improvisar a la població.

Tant Aragonès com Capella han dit que esperaven que la nova llei de memòria espanyola inclogui la tipificació de l'apologia del franquisme com a delicte penal perquè el Govern no té competències per fer-ho. De moment, l'avantprojecte de llei de memòria espanyola inclou un règim sancionador que castiga sobretot el trasllat de restes de víctimes sense autorització administrativa, la destrucció de les fosses o dels llocs de memòria i la humiliació de les víctimes. "L'apologia del franquisme s'hauria de penar amb la presó", ha dit Aragonès, que ha convidat l'estat espanyol a prendre exemple d'Alemanya, que va acceptar la responsabilitat de l'Holocaust. "És la millor vacuna contra l'extrema dreta. A Alemanya li ha servit per aïllar-la i, a diferència d'Espanya, n'ha evitat la normalització", ha destacat.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF