Llarga vida a l’emperador

Animula, vagula, blandula/ Hospes comesque corporis/ Quae nunc abibis in loca/ Pallidula, rigida, nudula, Nec, ut soles, dabis iocos… Així comença el poema fúnebre que va escriure l’emperador Adrià i que va inspirar Marguerite Yourcenar per a les seves Memòries, com una hipotètica carta de comiat que escriu al seu jove successor, Marc Aureli. Una peça que en el seu moment fou d’obligada i deliciosa lectura. Anys després, ni més ni menys que Maurizio Scaparro es va encarregar de portar-les a sobre d’un escenari amb una adaptació de Jean Launay, protagonitzada per Giorgio Albertazzi, la qual vàrem poder veure al madrileny Teatro Albéniz. El mateix director la va recuperar en castellà, protagonitzada per José Sancho, amb qui va recórrer bona part de la península Ibèrica.

Lluís Homar, de la mà de Brenda Escobedo i sota la direcció de Beatriz Jaén, és l’encarregat de donar vida a l’emperador romà, que havia nascut a Sevilla, tot just abans de morir. Un monòleg d’hora i mitja, una autèntica marató on l’actor exhibeix, un cop més, un immens grapat de les seves múltiples i demostrades aptituds, tècnica i solvència. A més d’aquest august testimoniatge per part de l’actor, la tria dels fragments, tot i que en podrien haver incorporat qualsevol altre del text de Yourcenar, és molt adient, potser més necessària que mai, en temps d’aquesta còlera universal que ens envolta. Beatriz Jaén ha incorporat cinc ballarins per acompanyar el protagonista i donar una mica d’aire al muntatge. Muts personatges que, en alguns moments, es converteixen en el seu seguici i d’altres, en un equip de televisió que enregistra l’imperial missatge. Una epístola amb la qual fa un recorregut per la seva existència, des del camí que hagué de recórrer per assolir el poder, no sense deixar algunes víctimes en un periple farcit de llums i ombres, fins als seus darrers dies, tot sospitant del seu entorn per por de ser enverinat. Per descomptat, no hi manca la seva relació amb Antinous, interpretat pel ballarí Àlvar Nahuel. Un moment d’una força i subtilesa majúscules.

El Teatre Principal de Ciutat i l’Auditori de Manacor registraren un ple absolut i el comiat va ser dels antològics, com cal, dels que no s’obliden. Llarga vida a l’emperador Homar.