Cultura 03/12/2020

Els 'Jutipiris' de Manel Serrano que fan el món millor

Aquest dijous s'estrena, en forma de lectura dramatitzada, el resultat del primer projecte de residència del Centre de Creació El Tub

Clàudia Darder
3 min
Els 'Jutipiris' de Manel Serrano que fan el mon millor

PalmaEn Pere és el tiet d'en Blai, un jove portador del cromosoma X-Fràgil. La seva padrina ha mort, i en Pere li ho ha de dir, perquè entre tots dos sempre hi ha hagut una connexió especial. Aquest és l'argument de Jutipiris, obra escrita per Manel Serrano que aquest dijous s'estrena en forma de lectura dramatitzada a l'Espai El Tub, a Palma (20 h). "Hi ha zero ficció, tot el que passa i es diu està tret de situacions reals", diu l'autor. El text, que desprèn dolçor i tendresa per tots els costats, parla de la por del col·legi, del fracàs escolar, o de l'assetjament en l'entorn educatiu: "Al final, totes les pors i inseguretats són llocs comuns entre les persones, tinguin discapacitat intel·lectual o no. Ens igualen, ens fan humans", explica Serrano. Al final, el text té voluntat d'evidenciar que és la societat la que pateix una gran "discapacitat emocional", a més de donar llum i normalitat a la discapacitat intel·lectual.

En Pere seria ell, en Manel, i el nebot i la connexió especial entre ambdós, també. "Hi ha coses que només compartesc amb ell. No jutja, em sent comprès i m'entén. La nostra relació és com un oasi", assenyala. Malauradament, d'aquest oasi només en gaudeixen persones amb la sensibilitat i cura de Serrano, perquè en aquest model social no hi tenen cabuda segons quines vulnerabilitats.

En aquesta peça es veu com en Blai no entén què passa una persona que es mor: "És com tenir un Lorca devora", diu Serrano. Així, presenta una oportunitat per repensar, més que la concepció de la mort, la manera de viure-la. "No en sabem res, de la mort. Persones com ells ens ho recorden". A més, l'autor reivindica, amb Jutipiris, l'espai social que pertoca a la gent amb discapacitat intel·lectual: "Si visquéssim en una societat preparada per acollir aquestes persones no es veurien així de diferents. Hem arribat a la Lluna, però no som capaços de conviure amb ells", lamenta.

Jutipiris són gestos fets amb la cara o amb les mans per fer riure. Un dia que el nebot de Serrano estava enfadat, ell li va fer jutipiris i el nin va esclatar a riure. "Les persones com en Blai, o el meu nebot, són molt intenses. No sempre entenen el significat de les coses, se'ls ha d'entendre. La relació és complicada, però si s'aprèn a dur és meravellosa, molt agraïda, entranyable i especial", explica el dramaturg. La comunicació emocional, la màgia o la tendresa són conceptes immaterials que tenim a tocar i que ens farien la vida més senzilla, "però no els sabem valorar".

La peça l'ha dirigida Catalina Florit, amb l'assessorament de la dramaturga Clàudia Cedó. Jutipiris és el projecte que va ser seleccionat per fer la primera residència al Centre de Creació Espai El Tub. "Ha estat emocionant que una productora de teatre hagi cregut en aquest projecte i se n'hagi enamorat", diu Serrano. Sergi Baos interpreta l'oncle Pere, i Guillem Galmés es posa en la pell de Blai. El divendres, 4 de desembre, també es podrà veure a El Tub, a les 20 h; el mes de gener arribarà a Son Servera.

stats