Son Marroig.- Aquest dissabte, 8 d’agost, comença el Festival de Pollença, mentre que el de la Vila de Santanyí ja ha fet els dos primers concerts, el de Bellver i rodalies no atura i el de Deià finalment també ha pogut veure la llum, no sense esforços. Com tots. Aquest darrer es va iniciar el 23 de juliol amb la soprano Raquel Lojendio, el violoncel·lista Asier Polo, un habitual d’autèntic luxe, i Alfredo Oyágüez, sempre al piano i al capdavant de l’esdeveniment. Quaranta-dosena edició que per a l’ocasió tindrà lloc a l’habitual i emblemàtic Son Marroig, cada dijous, i es repetirà el mateix concert, més o menys, l’endemà a sa Bassa Roja (Porreres), mentre que tres d’ells formaran part del I Festival de Música de Sineu.
Seran un total de dinou funcions, en les quals podrem trobar el Trio Elysium, amb un parell d’intervencions, que interpretarà Mozart, Waxman i obres de quatre compositors danesos sota el títol de Nit nòrdica ; la pianista Suzanne Bradbury and friends, amb obres de Karl Mansker, en un homenatge al compositor deianenc de Los Angeles; el baix finlandès Martti Wallen, que oferirà ni més ni menys que el famós ‘Winterreisse’, de Franz Schubert, acompanyat de l’omnipresent Oyágüez; Tangos, a càrrec de Sergio Bustos amb el seu espectacle La cuarentena. European Tango Tour 2020, i l’obligat i merescut homenatge a Beethoven, de qui els pianistes Florian Koltun i Xin Wang interpretaran l’arranjament per a piano a quatre mans de la ‘Sisena Simfonia: Pastoral, ja que se celebra el 250è aniversari del naixement del compositor.
Mai no és fàcil ni senzill fer una mínima classificació per a una variada i eclèctica mostra musical. Tampoc a Deià, però per la seva originalitat caldria destacar el segon concert de l’edició, amb tota una sèrie d’alambinats arranjaments per a percussió i dos músics de primer nivell com són Juanjo Guillén, solista de l’Orquesta Nacional de España, i el no menys reconegut solista de l’Orquestra Simfònica Illes Balears, Armando Lorente. Ambdós acompanyats al piano pel maratonià director del festival. Si el fet que la percussió com a instrument solista ja és un estrany privilegi, els noms dels compositors, tots ells americans, també hi afegiren la corresponent dosi d’originalitat, si més no per la seva escassa presència en els repertoris habituals. Alberto Ginastera, argentí; Heitor Villa Lobos, brasiler; Ernesto Lecuona, cubà; Astor Piazzola, també argentí, i Chick Corea, nord-americà, varen ser els autors seleccionats per a tan insòlita vetllada. Cap d’ells va compondre una música complaent, en general va ser més aviat arriscada, però sense oblidar tampoc els seus orígens i fent molt adient la frase de Ferruccio Busoni: “La música nasqué lliure i el seu destí és reconquerir la llibertat”. Sens dubte, si algun dels concerts podria lluir aquesta sentència al seu blasó per sobre de la majoria, aquest és el que oferiren Guillén i Lorente, amb el vibràfon i la marimba com a grans protagonistes, a més del piano d’Oyágüez. Original, curiós i, sobretot, inèdit. Una exhibició de talent i singularitat absolutament contemporània.
