"Hi ha molt de màrqueting al voltant de santa Catalina Tomàs"

PalmaDejunis, silicis, passejar amb una creu carregada a l'esquena o dur una corona d'espines. Aquestes són algunes de les vies que han fet servir diverses figures místiques per assolir el que es coneix com estat d'èxtasi, la connexió amb la divinitat. Religioses com Elisabet Cifre de Colonya, Joana Oliver Andreu i sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, entre moltes altres, són algunes de les figures que recull l'escriptora Rosa Planas (Palma, 1957) en el llibre Místiques mallorquines (Lleonard Muntaner), un volum amb què vol apropar aquestes dones i la seva transcendència a l'actualitat, donar visibilitat a unes figures que han estat oblidades i divulgar una dimensió desconeguda de la cultura religiosa mallorquina. "Hi ha tota una part de simbolisme que avui sembla abandonada i que cal recuperar", reivindica Planas.

Malgrat que en el llibre l'autora insisteix que no cal distingir entre mística masculina i femenina, Planas reconeix que les figures femenines de la nostra història religiosa han estat oblidades, "llevat de santa Catalina Tomàs (Valldemossa, 1531), que sempre ha tingut un gran arrelament popular i hi ha tot un màrqueting entorn d'ella que l'ha feta famosa. Però tret d'ella, de la resta, la majoria han estat ignorades i completament oblidades, i això que moltes són filles il·lustres de Palma i varen tenir un paper important en el seu moment històric", explica Planas. Destaca el cas, per exemple, d'Alberta Giménez (Pollença, 1837), que va modernitzar la pedagogia entre les dones. "He volgut, tot i que sigui d'una manera breu, donar un espai a cada una, perquè cada una podria requerir quatre llibres", expressa.

Una altra de les figures en què aprofundeix Místiques mallorquines és la de sor Anna Maria del Santíssim Sagrament. Aquesta mística, que de nina practicava dejunis i l'ascesi –conjunt de pràctiques, com la mortificació o la meditació, encaminades a assolir la perfecció personal, especialment dins una religió–, va patir dificultats quan va decidir ingressar al monestir de dominiques de Santa Caterina de Sena arran del rebuig de la comunitat, que es va allargar durant 14 anys. Una vegada hi va ingressar, es va posar malalta, fet que va provocar-li l'aïllament: va estar tancada sense comunicació amb les monges durant anys. Més endavant, quan les seves capacitats espirituals i intel·lectuals es varen conèixer, va escriure 94 versets sobre el Llibre d'Amic i Amat, de Ramon Llull, fet que la situa com la primera escriptora en català que s'ha conservat a Mallorca. En aquest sentit, Planas destaca aquest fet perquè, arran de la influència que va tenir santa Teresa de Jesús, la majoria de monges escrivia en castellà. "Aquestes dones tenen un interès més enllà del religiós, són fundadores, creadores de llenguatges, innovadores i influents", assenyala.

Experiències místiques i bruixeria

Les experiències místiques, detalla Planas, sempre han estat sospitoses, "s'han vist amb prevenció, no només per part de la religió, sinó per part de la societat". "L'experiència mística és mala de definir: tot i que s'ha estudiat i hi ha teologia, es defineix per uns fenòmens que no són racionals i que posen la persona al límit de la seva humanitat", assenyala l'escriptora, que les qualifica d'"experiències paranormals" i que remarca que aquest contacte pot ser de caràcter espiritual positiu –malgrat el sofriment i penitència previs– o diabòlic, on entrarien les possessions i aspectes vinculats al que es considerava bruixeria.

Planas també insisteix en el fet que que cap d'elles no va tenir una vida fàcil, sinó més aviat complicada, i que ho varen passar malament, ja que en moltes ocasions la seva consideració de místiques era jutjada i perseguida, "malgrat que després prevalgués la seva bondat i intel·ligència", fet que canviava la visió que se'n tenia.

El dolor per assolir el plaer

Un dels fets que també crida l'atenció de l'experiència d'aquestes dones és el dolor i patiment al qual se sotmetien per assolir determinats estats. Tant és així, que la majoria utilitzava silicis o es fustejava. El resultat era aquesta aproximació a la divinitat, en forma de visions, com és el cas d'Elisabet Cifre de Colonya (Palma, 1467), que va sentir el dolor de les llagues de Jesucrist durant la Passió i de la corona d'espines i que fins i tot va viure com una figura de Crist crucificat es despenjava de la creu i l'abraçava.

"És una paradoxa mística, un dolor dolç. Hi ha tot un procés en què l'ànima, a través del dolor, es va desfent d'allò que no és. Les místiques es miren en la Passió de Jesús, la màxima expressió de dolor, l'adopten elles mateixes, i és una via per arribar als estats místics d'unió amb la divinitat", conta Planas.

L'escriptora destaca, a més, que encara queden figures per descobrir i estudiar a les Balears, com ara d'Eivissa i Menorca. "Encara falta investigació. Amb aquest llibre he obert la porta a fer-ho, hi ha molt per fer. S'haurien de recuperar totes les figures que tenim que són de gran interès i valor, en l'àmbit europeu", subratlla.