Els gladiadors de Pompeia lluiten al Museu Marítim

BarcelonaAmb el metavers tot és possible, fins i tot convertir-se en el gladiador Marcus Atilius. És en la pell d'aquest ciutadà romà, que es va unir als gladiadors per saldar els seus deutes, que es pot viure una realitat paral·lela. Es pot entrar en una masmorra, creuar unes precàries passarel·les, anar al gimnàs, esquivar algun cop d'espasa i acabar a la sorra amb un públic enfervorit a les grades i un estratosfèric elefant a pocs metres. Des d'allà es pot veure com el Vesuvi entra en erupció, mentre tothom entra en pànic. Aquest viatge a l'octubre de l'any 79 dC, quan Pompeia va desaparèixer sota les cendres, es pot fer fins al 15 d'octubre a l'exposició Pompeia, l'últim gladiador, al Museu Marítim. El museu és, a més, un lloc amb un passat romà: sota les Drassanes Reials hi ha una necròpolis, datada del segle I al V dC.

Però tornant a la virtualitat, amb l'ajuda d'unes ulleres, el visitant pot passejar-se també per la Via dell'Abbondanza, on els comerciants li ofereixen begudes, menjar per emportar, teles i ungüents. Si vol, pot aturar-se i conèixer alguns detalls de la vida a Pompeia i anar recorrent camins empedrats tot seguint les indicacions d'uns fornits soldats romans.

Barcelona és la primera ciutat on es pot veure aquesta exposició amb 150 peces que procedeixen del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Hi ha peces que surten per primera vegada d'Itàlia, com alguns mosaics, frescos o les estàtues guerreres de la col·lecció Farnese (són obres que pertanyien a la poderosa família Farnese, que al segle XVI va començar a acumular tresors arqueològics amb el papa Pau III, que van ser heretats pel rei Carles III de Borbó). "Volem que els joves s'acostin a l'exposició i ens hem adaptat al seu llenguatge. Aquesta no és una exposició tradicional, és una experiència vivencial amb pel·lícules, escenografies i música, però al darrere hi ha molts estudis", destaca Roberto Panté, director artístic de l'exposició.

L'última recaptació

A l'exposició hi ha elements de la vida quotidiana, però el fil conductor són els gladiadors. Es pot visitar el thermopolium Vetutius Placidus –a Pompeia n'hi havia uns noranta, de thermopolium, i eren llocs on se servien begudes i menjar–. Al de Vetutius Placidus s'hi van trobar 585 sestercis de bronze, segurament l'última recaptació abans que la ciutat desaparegués. Abans de posar-se a la pell del gladiador Marcus Atillius convertit en mite per no haver conegut pràcticament la derrota, es poden veure àmfores per al gàrum, olles, calderes i morters o cràters amb caps de silè.

A la sala dedicada al món dels gladiadors hi ha armes, escuts, puntes de llança, dagues i espases. S'hi explica qui eren i com vivien els qui es guanyaven la vida en el combat. A la zona de les termes, on els romans parlaven i feien negocis, es poden veure alguns dels elements del termalisme romà, com un braser gegantí. L'última secció es dedica als jocs: màscares, estàtues, frescos, mosaics, instruments musicals... Expliquen com era de rica l'oferta per als qui es podien permetre tenir oci a l'Antiga Roma. S'hi poden veure les restes de dos grans teatres de Pompeia, i un dels frescos que decorava un dels pòrtics del Teatre Gran.

"Hem intentat trobar un equilibri entre les peces arqueològiques i les eines tecnològiques, mai havia viscut una experiència en el metavers com aquesta i m'he quedat impactat", assegura Raffaele Lovine, director científic de l'exposició. "Podem dir sense embuts i sense por a exagerar que al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols tenim la col·lecció més gran del món d'arqueològica clàssica", afegeix. Amb aquesta exposició, destaca Lovine, es pot viure una experiència única: "Oferim la possibilitat d'un dia a Pompeia". Les obres provenen d'Itàlia però la tecnologia que ha fet possible el viatge en el temps ha nascut a Barcelona. L'empresa que ha ideat tot el món virtual és Univrse, que també ha col·laborat en altres experiències immersives sobre Salvador Dalí, Joaquim Sorolla o el canvi climàtic.