El salt de Ghibli a l'animació digital i un festí de violència gratuïta, estrenes de la setmana

'Earwig y la bruja'

Encanteris digitals i canvi de cicle a l'estudi Ghibli

No ha de ser fàcil créixer sota l’ombra d’una llegenda del cinema, però sempre arriba el dia en què s’ha de matar el pare i ni tan sols l’equip del mític estudi Ghibli pot alliberar-se d’aquest tràgic destí. Goro Miyazaki, fill del mestre Hayao, firma com a responsable d’Earwig y la bruja, la primera pel·lícula cent per cent CGI (imatges generades digitalment) de la casa japonesa d’animació, sempre celebrada per la seva fidelitat al 2D i per una manera artesanal, gairebé íntima, d’entendre el dibuix. Miyazaki fill passarà a la història per aquesta fita sísmica, però l’efecte del terratrèmol, avancem, no dinamita l’essència de Ghibli, tot i que es innegable l’impacte visual i la sensació d’estranyesa davant aquest primer esbós digital. Perquè Earwig y la bruja sembla més una temptativa de pel·lícula que no pas un dels opus aclaparadors característics de Miyazaki pare. Segueix llegint . Estrena als cinemes

'Nadie'

Ningú reparteix llenya com Bob Odenkirk

Del creador de la saga John Wick arriba el que podria ser l’origen d’una nova franquícia: Nadie. Ingredients del còctel: malvats que no aguanten un assalt, coreogràfiques escenes d'acció, una mica d'humor negre i un heroi aparentment plàcid a qui un incident insignificant –en aquest cas, el robatori d'una polsereta infantil– converteix en un Terminator vestit amb pantalons de pinces i camisa de quadres. Afegiu-hi un jove cineasta apadrinat per Timur Bekmambetov (Wanted), substituïu-hi un autoparòdic Keanu Reeves per un autoconscient Bob Odenkirk –robaescenes a Breaking Bad i estrella del seu spin off, Better call Saul–, agiteu-ho bé i ja en teniu el resultat: un combinat un xic insípid i de gust massa familiar, però que ens podem empassar sense complicacions. Segueix llegint . Estrena als cinemes

‘Chaos walking’

El malson de no poder amagar els teus pensaments als altres

El Todd és un adolescent que viu els problemes de l’edat, com la inseguretat o un cert desencaix social, però ho fa en un planeta en guerra entre els pobladors autòctons i un grup de colons endurits que potser han estat oblidats pel gruix de la civilització humana. Chaos walking té alguna cosa de revisió crítica del western a l’estil d’Avatar, amb menys acció espectacular i amb comentaris afegits sobre el soroll a les xarxes socials: se situa en un món on els altres poden sentir els teus pensaments si no és que tens molta habilitat per silenciar-los. Quan una astronauta cau del cel, algunes veritats incòmodes comencen a sortir a la llum. Segueix llegint . Estrena als cinemes