La Generalitat es querella contra els policies franquistes que van torturar Carles Vallejo

BarcelonaA Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats, però això, més de 50 anys després, podria canviar. Al novembre, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Aquest dilluns la Generalitat ha anunciat que li farà costat: s’ha personat com a acusació popular. “Fins ara s’havia optat per girar full. La Generalitat de Catalunya diem clarament que això s’ha acabat. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que aclareixin els fets i estableixin veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. En l'àmbit pràctic, el fet que la Generalitat faci costat a Vallejo es traduirà en més recursos per superar els obstacles judicials.

És la primera vegada que un govern fa aquest pas a l'estat espanyol. La consellera de Justícia espera “obrir camí” i que aquest cas sigui el desencadenant de l’obertura d’altres casos: “Volem que amb aquesta acció, pionera a tot l’Estat, comencin a obrir-se processos judicials per aclarir la veritat jurídica dels crims del franquisme”, assegura. Ubasart considera que és possible que els processos judicials contra crims del franquisme, amb la llei de memòria espanyola, arribin a bon port. L'article 2.3 de la llei espanyola, segons la conselleria de Justícia, estableix que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i dels drets humans. Això vol dir que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi o tortura han de ser considerats com a no prescriptibles i no amnistiables.

La Fiscalia de Barcelona vol que s'arxivi el cas

Part de la judicatura, però, no opina així. Carles Vallejo està pendent de si la judicatura admet o no a tràmit la seva querella. De moment, qui sí que s'ha pronunciat és la Fiscalia Provincial de Barcelona, que insta a arxivar la querella. En el seu escrit, la Fiscalia no menciona en cap moment la llei de memòria però sí la llei d'amnistia. Destaca la seva vigència i assenyala que els crims que denuncia Vallejo han prescrit. Davant l'informe de la Fiscalia, entitats com Amnistia Internacional, CeAqua i Irídia van enviar una carta a Dolores Delgado, la fiscal de sala de drets humans i memòria, per exigir-li que es posicioni amb relació a les querelles per crims del franquisme.

Des de l'aprovació de la llei de memòria espanyola, a l'octubre, altres víctimes del franquisme han acudit als jutjats per intentar que s'investiguin casos de tortures i assassinats i la seva sort ha estat dispar. Al mes de maig el jutjat d'instrucció número 50 de Madrid va admetre a tràmit una querella presentada per Julio Pacheco, que denunciava les tortures que va patir a la Direcció General de Seguretat el 1975 a mans de José Manuel Villarejo i tres policies més. No han estat tan receptius la resta de jutges. Un jutjat de Pamplona (Navarra) va desestimar la querella de María Concepción Edo Gil per tortures a la Brigada Politicosocial el 1972. El jutjat de Ferrol (Galícia) tampoc va admetre a tràmit una altra querella per l'assassinat del líder nacionalista Moncho Reboiras, que va morir després que la policia franquista li disparés tres trets a l'esquena el 1975, i els jutjats de València tampoc han admès a tràmit la denúncia d'Ausiàs Alminyana contra la Guàrdia Civil de Patraix per les tortures que va rebre el seu pare.

Per a les víctimes del franquisme la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies, però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista, ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol. L’única excepció és el cas Ruano. El 1996 la llei d’amnistia no va impedir portar a judici tres membres de la Brigada Politicosocial als quals s'acusava de l’assassinat d’Enrique Ruano, un estudiant que va morir d’un tret el gener del 1969 quan estava detingut i sent interrogat. Els tres policies es van asseure al banc dels acusats, però van ser absolts.