Cinema

‘Yucatán’, una faula moral en el creuer dels timadors

Després dels ‘thrillers’ ‘Celda 211’ i ‘El Niño’, Daniel Monzón recupera la comèdia en una pel·lícula protagonitzada per Luis Tosar, Rodrigo de la Serna, Stephanie Cayo i un sorprenent Joan Pera

És l’abril del 2008, uns mesos abans que una gran estafa financera provoqués la crisi econòmica de la qual encara patim els efectes. L’Antonio, interpretat per Joan Pera, és un forner del barri madrileny d’Aluche que ha guanyat 160 milions d’euros a l’Euromilions. Per celebrar-ho, convida les filles i els gendres a un creuer. Un parell de timadors, el Lucas (Luis Tosar) i el Clayderman (Rodrigo de la Serna), es disputen la possibilitat d’estafar l’Antonio, que a més ha de gestionar la cobdícia dels gendres. Aquest és el punt de partida de Yucatán, la pel·lícula de Daniel Monzón (Palma, 1968) que arriba avui a la cartellera. És el retorn a la comèdia d’un director que els últims anys havia triomfat amb thrillers com ara Celda 211 (2009) i El Niño (2014), totes dues amb Tosar com a protagonista.

Com a El robo más grande jamás contado (2002), a Yucatán, una gran producció de Telecinco Cinema i Ikiru Films , Monzón també ha construït una comèdia coral, però aquesta vegada amb context peculiar: el pròleg de la crisi econòmica. “Tenia ganes de fer una comèdia, i a més amb el Luis, perquè conec el seu costat gamberro. I vaig pensar que podria ser una comèdia d’estafadors, perquè volia que tingués aquest punt més gamberro -recorda Monzón-. I aleshores va venir la reflexió sobre la crisi: ¿què és el que ens ha dut fins aquí? La cobdícia, una malaltia que pot convertir una persona en una rata abjecta”. Amb el seu coguionista de confiança, Jorge Guerricaechevarría, van treballar un guió que té “alguna cosa de faula moral, com les pel·lícules de Frank Capra”.

La història havia de desenvolupar-se en “un espai tancat, un creuer”, que és un espai fellinianià on els estafadors poden triar entre un munt d’incauts que són allà tancats amb ganes d’aventura”. La cobdícia d’uns alimenta les oportunitats dels timadors. Però ¿què passaria si la víctima triada per ser estafada fos algú “molt pur” i gens cobdiciós? Monzón i Guerricaechevarría tenien “la víctima perfecta”, el guanyador de l’Euromilions que trenca els esquemes dels estafadors. “És un personatge que encaixa en la idea de Hitchcock de la persona normal en una situació excepcional”, diu el director, que per interpretar-lo va triar Joan Pera, que esdevé la gran sorpresa de la pel·lícula, perquè en una comèdia acaba convertint-se en el gran protagonista amb el paper menys còmic, o més dramàtic, del repartiment. “A Catalunya el coneixeu molt bé, el Joan Pera, és una icona, però fora d’aquí no és tan conegut. Fora de Catalunya ha sorprès perquè es pregunten d’on ha sortit aquest home que fa aquesta interpretació extraordinària. I a Catalunya us sorprèn perquè el seu registre no és l’habitual”, explica Monzón.

“Em va estranyar que em cridessin per fer la pel·lícula, perquè soc conegut pel teatre, pel doblatge, però no estic dins del món cinematogràfic, tot i que he fet pel·lícules”, admet Joan Pera, que quan va llegir el guió de Yucatán va adonar-se que era “un paper important”. “Al principi sembla un secundari més al qual poden plomar els estafadors, però a poc a poc va agafant pes i acaba tenint una magnitud de gegant”, precisa Monzón. Tanmateix, Pera no les tenia totes. “Al principi vaig dir que no, perquè soc gran i em feia por haver de fer aquests viatges tan llargs. Havíem d’anar al Brasil, a Mèxic... A més, el rodatge em trencaria la meva vida normal al teatre i com a actor de doblatge -explica-. Però vaig tenir una trobada amb el Daniel, que no el coneixia de res, i em va dir que jo era el paio perfecte per fer el paper. I tothom estava tan content que no em vaig veure amb cor de dir que no”. El sí de Pera permet veure’l en un registre especial. “L’altre dia m’ho deia el meu fill: no interpreto un home còmic, sinó un home senzill”, diu.

Un forner d’Aluche

Continguda i sempre entre la ingenuïtat i l’escepticisme, l’actuació de Joan Pera podria tenir recompensa en els premis Gaudí i Goya, també per la manera com es distancia d’elements tan característics com “la veu de Woody Allen” (Pera n’és el doblador oficial ) i l’accent català. “Quan vaig llegir el guió vaig pensar: «Mare de Déu, si alguna cosa no soc és un forner d’Aluche!»”, diu l’actor. “Durant el rodatge teníem algunes paraules clau perquè el Joan no llisqués cap a certes coses, cap al doblatge de Woody Allen i l’accent català”, reconeix Monzón abans d’afegir que considera que l’actor ha fet “una feina extraordinària”.

Narrativament, Yucatán combina diversos gèneres dins del marc referencial de la comèdia. De vegades fins i tot té influències extracinematogràfiques, com els còmics de Tintín, sobretot en la part de la pel·lícula que transcorre a Casablanca, que sembla dibuixada amb línia clara. “Sí que sembla directament una aventura de Tintín, molt de línia clara -explica Monzón-. Crec que, encara que inconscientment, els còmics de Tintín m’han ensenyat una mica a narrar. Quan tornes a llegir-los, veus que hi ha trames que van acumulant-se, com passa a Yucatán. Hi ha episodis que si els mires de manera separada et demanes si pertanyen a la mateixa pel·lícula. De fet, els mateixos actors tenien la sensació que començàvem la pel·lícula diverses vegades”.

Aventures, musical, melodrama i thriller conviuen en una pel·lícula on també hi ha diferents nivells de comèdia. Hi ha “l’alta comèdia” dels personatges de Luis Tosar, Rodrigo de la Serna i Stephanie Cayo, els estafadors. I també “la més costumista” dels gendres. Uns i altres estan al servei d’una faula moral que deixa fora de camp “els bancs i les grans corporacions darrere dels quals -diu Monzón- s’escuda gent immunda que mai paga els plats trencats i farà tot el possible perquè els paguin els altres”.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF