Farcida de cartells i amb poc contingut: Palma incorpora una oficina per a la Capital Europea de la Cultura

PalmaUn local al centre de Palma, que estarà obert els dematins de dimecres i dijous, i que es troba ben farcit de cartells promocionals. Aquesta és la darrera novetat que l’Ajuntament de Palma ha fet pública en relació amb el projecte que ha esdevingut la columna vertebral de les seves polítiques culturals a Ciutat, la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031. “De la mateixa manera que hem obert una plataforma web, obrim un espai físic perquè tothom que tingui idees per a aquest projecte les pugui compartir aquí”, ha explicat el nou coordinador de redacció de la candidatura, l’economista i doctor Antoni Riera, qui s’ha incorporat també a aquesta empresa que implicarà, durant la pròxima dècada, unes despeses operatives de 48 milions d’euros i 275 milions d’euros en inversions, segons els càlculs compartits avui, que provindran tant de la col·laboració entre institucions com del sector privat. De fet, el batle de Palma, Jaume Martínez, ha aprofitat la compareixença per anunciar la creació d’una entitat “amb majoria pública, direcció artística independent i mecanismes de transparència i avaluació”, la Fundació Palma 2031, de la qual no s’ha ofert més informació. Cal recordar que a hores d’ara ni tan sols s’ha tancat el termini de presentacions de candidatures, a la qual opten almanco 12 ciutats espanyoles, i que la preselecció de les finalistes és només una passa prèvia a l’obtenció del reconeixement. 

Pel que fa a la nova oficina, la seva presentació ha deixat més incògnites que certeses, com ha succeït fins ara en la gran majoria d’actes relacionats amb la candidatura de Palma a Capital Europea de la Cultura. No se n’han concretat ni objectius ni tasques que s’hi duran a terme, més enllà de convertir-se en un espai obert a la ciutadania. Tampoc s’ha ofert encara informació específica sobre el contingut del projecte com a ciutat candidata, a l’espera de la presentació oficial que se'n farà al Ministeri de Cultura a principis de l’any que ve. “No volem donar pistes als nostres competidors”, ha assegurat Riera, si bé la resta de ciutats candidates han de tenir a hores d’ara els seus dossiers enllestits, ja que el termini per presentar-los acaba a finals de mes. En el cas de Palma, els seus responsables han avançat que es tracta d’un dossier de 60 pàgines que es compartirà quan s’hagi defensat la candidatura de manera oficial i que pretén convertir l’eslògan de la campanya, Mediterrània in motion, en un “mètode” que pugui guiar la transformació de Palma en els pròxims anys. 

Antoni Riera, coordinador de redacció

L’altra novetat del dia ha estat la incorporació d’Antoni Riera en el projecte. Fins ara, fonts de l’ajuntament havien subratllat la intenció de presentar una candidatura desenvolupada per un equip plural i multidisiplinar. I precisament per això el mes de juny passat es varen presentar els integrants de les dues meses de treball que havien de ser les responsables de donar forma a una primera versió de la proposta. Ara, però, a poques setmanes pel tancament del termini per optar a aquest reconeixement, s’hi ha afegit la figura de coordinador de redacció, tasca que ha desenvolupat Antoni Riera sense que n’hagi transcendit des de quan l’ha duita a terme. Tant la nova oficina com el càrrec de l’economista han estat presentats públicament aquest dimarts en una roda de premsa en la qual ha participat el batle, Jaime Martínez, i hi han assistit el regidor de Cultura, Javier Bonet; el coordinador de Turisme i Cultura, Fernando Gómez de la Cuesta; la directora general de Patrimoni i Interpretació de la ciutat, Pilar Ribal, i el director general de projectes culturals, Gori Vicens. 

Demanat sobre com ha estat el procés de treball amb els integrants de les meses d’ençà de la seva incorporació, Antoni Riera ha subratllat que ha estat “una feina d’equip” i ha agraït la feina d’intermediació de l’Ajuntament. Per altra banda, Riera ha parlat del “risc de desgast” com una de les fragilitats que afecten avui dia la realitat de Palma, una que ha de servir, en paraules seves, com una “oportunitat per a la seva transformació”. “Quan analitzàvem les candidatures d’altres ciutats que varen aconseguir ser Capital Europea de la Cultura, vàrem veure que moltes partien d’una cicatriu: la violència, la guerra, les fronteres… I en el cas de Palma no hi ha cap gran cicatriu, però sí un risc de desgast. És una ciutat mediterrània i turística que ha obtingut una projecció per tot això, però també una pressió i unes tensions que han tingut altres ciutats europees, i per això pensam en un mètode de transformació que pot ser exportable”, ha exposat el director de la Fundació Impulsa, qui ha qualificat el projecte de "coherent, avanguardista i creatiu".

Com el batle de Palma, Riera ha assegurat que “guanyem o no, el camí ja valdrà la pena”. Martínez, per la seva banda, ha insistit que “no es tracta d’un projecte de l’Ajuntament o de l’equip de govern, és un projecte de tots” i l’ha definit com una estratègia a llarg termini. “No és un calendari d’esdeveniments per a un any, és una estratègia de ciutat per a tota una dècada”, ha assegurat. “La capitalitat integra, accelera processos i fixa un compromís de llegat”, ha sintetitzat Martínez abans d’enumerar un llarg llistat de projectes encapçalat per la reconversió de Gesa i que inclouen el nou centre d’interpretació de la ciutat o la Caixa de Música, que, com va publicar l’ARA Balears, s’inaugurarà com a mínim amb quatre anys de retard.