ARTS ESCÈNIQUES

La família Coleman parla català al Teatre Romea

Claudio Tolcachir dirigeix la comèdia amb Bruna Cusí, Francesca Piñón i Josep Julien al capdavant

Cada família dissortada ho és a la seva manera i els Coleman viuen la desgràcia des de l’humor. A partir de divendres ho faran, a més, en català. L’omissió de la família Coleman, l’obra més coneguda del dramaturg i director argentí Claudio Tolcachir, arriba aquest cap de setmana al festival Temporada Alta (on les entrades estan pràcticament exhaurides), i des del 26 d’octubre ocuparà l’escenari del Teatre Romea. Tolcachir, fundador de la companyia Timbre 4, dirigeix l’espectacle amb un repartiment català format per Bruna Cusí, Josep Julien, Sergi Torrecilla, Roser Batalla i Francesca Piñón, entre d’altres. És la primera vegada que un equip de fora de l’Argentina representa L’omissió de la família Coleman amb Tolcachir al capdavant.

“Fer-la en català és un repte gran, però m’ha permès descobrir el text a través d’uns altres actors”, explica Tolcachir. La producció argentina de l’espectacle és un referent evident a Catalunya, perquè es va poder veure a Temporada Alta i va fer temporada al Teatre Lliure i al Borràs el 2010 i el 2011. Tot i això, Tolcachir defensa que la nova producció no és un calc de la primera, sinó que s’ha creat el seu propi univers. “Crec fermament que els actors són els que acaben trobant les últimes paraules dels personatges -assenyala el director-. He intentat deixar-los espai perquè omplin cada protagonista amb la seva personalitat”. Tolcachir defuig la idea d’elaborar un retrat estereotípic i defensa que els Coleman “no són com són per origen ni per condició social”. Abocada a la dissolució arran de la imminent desaparició de l’àvia, que és el puntal del nucli domèstic, la família veu com els pocs espais de convivència que tenien s’esquerden però prefereix mirar cap a una altra banda. “Són personatges contradictoris, complexos i plens d’humanitat. Al final l’obra busca guanyar la batalla als prejudicis”, argumenta Tolcachir.

De fet, l’última dècada l’espectacle ha demostrat amb escreix que públic de tot el món pot empatitzar amb els seus personatges. Estrenada el 2005 a l’Argentina, L’omissió de la família Coleman s’ha representat en més de 20 països i ha sigut guardonat en nombroses ocasions. “Vaig començar a imaginar el muntatge al menjador de casa meva. Mai m’hauria pensat que algú de Dublín o de Xangai podria identificar-s’hi”, destaca el director, i Bruna Cusí afegeix: “La protagonista és una família universal que podria viure en qualsevol lloc del món”. L’actriu explica que, a diferència d’alguns dels seus companys de producció, ella ha optat per no veure l’obra original per evitar que la condicioni. “Hem generat una nova família Coleman que potser s’assemblarà a l’original o potser no”, reflexiona Cusí. Al repartiment s’hi ha incorporat a última hora Biel Duran, que substitueix Marc Rodríguez fins que es recuperi d’un accident que ha patit recentment.

El llarg viatge de la família Coleman

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF