Quan el fado obre camí: 'O Fado', una estrena amb ànima i complicitat

Les estrenes són concerts especials. El primer contacte dels artistes i la seva feina amb el públic. La primera vegada que es comparteix la feina feta i que es perceben les sensacions de qui escolta. Assistir-hi és ser testimoni del primer batec, d’una història que comença a escriure’s amb música. I implica formar part d’aquest batec inicial.

Una vivència així és el que es va viure divendres al Claustre de Sant Domingo de Pollença, on LINA_ i Marco Mezquida varen presentar per primera vegada O Fado, el seu projecte conjunt.

Una veu que vibra entre la tradició i l’avantguarda; un piano que no acompanya sinó que dialoga. El que proposen aquests dos artistes és un viatge sonor on Portugal i Espanya es donen la mà amb el fado com a vehicle i el jazz com a paisatge en moviment. La veu de LINA_ –hereva d’Amàlia però lliure i contemporània– es va fondre amb la versatilitat i la llum del piano de Mezquida, en un repertori que oscil·lava entre els fados clàssics, composicions pròpies i adaptacions inesperades com El Rosario de mi Madre, de María Dolores Pradera, i una peça preciosa amb lletra del poema Confidencial, del poeta portuguès Miguel Torga, entre d'altres.

El concert va ser senzill, sensible, falaguer... i alhora sentit i profund. El públic, molt entregat, va ser partícip d’una vetllada plena de mirades còmplices, rialles espontànies i comentaris entre peça i peça que convertiren l’estrena en una trobada de proximitat. LINA_ i Mezquida, dos artistes en estat de gràcia, varen demostrar que la bellesa no està només en allò que sona, sinó en com es comparteix.