Grinko a SonsDeNit: quan la música es fa paisatge de llum, vent, boira i memòria
La vetllada va tenir un 'crescendo' planificat: l’equilibri entre atmosferes i intensitats va culminar en un tram final amb peces com 'Once Upon a Time', 'Carousel', 'Hunter' i la molt celebrada 'Valse'
PalmaHi ha músiques que semblen haver estat compostes per capturar allò que no es pot dir: la quietud d’un matí d’hivern, la remor d’un dia de pluja, la nostàlgia d’un record antic. És aquesta la sensació que va omplir ahir vespre l’auditori del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, en un concert que marcava el debut de Evgeny Grinko a Mallorca dins el festival SonsDeNit.
Acompanyat pel seu ensemble habitual —Iana Chekina al violoncel i Pavel Mackevitch a la viola i violí—, Grinko va desplegar un repertori generós i intens, amb 22 peces que combinaren emoció, precisió i un fort component narratiu. Si bé les composicions més conegudes (Field, Jane Maryam i Foggy Today, entre d'altres) van arrencar aplaudiments entusiastes, l’estructura del concert alternava aquestes amb peces menys populars, però d’una potència expressiva extraordinària.
El protagonisme, en realitat, no fou d’un sol instrument, sinó d’una orquestra de cordes subtils i poderoses: les del piano de Grinko, però també les del violoncel i el violí, que es fonien i contrastaven, tot això enriquit per l’ús subtil del sintetitzador, que no prenia protagonisme, sinó que amplificava les sensacions sonores.
La vetllada va tenir un crescendo planificat: l’equilibri entre atmosferes i intensitats va culminar en un tram final amb peces com Once Upon a Time, Carousel, Hunter i la molt celebrada Valse, entre d'altres, que el públic va rebre amb calidesa i gratitud. No es tractava només d’un concert, sinó d’un viatge emocional compartit, on cada tema obrava com una finestra sonora a un paisatge interior.
