Cultura 03/06/2021

Un espectacle de 12 hores: la processó del 'bailaor' Juan Carlos Lérida

'La liturgia de las horas' explora el flamenc que hi ha en la vida qüotidiana

2 min
Un dels quadres de 'La liturgia de las horas', que es veurà als magatzems del MNAC

BarcelonaS'encén el motor d'un cotxe i Juan Carlos Lérida l'acompanya amb un zapateado. Després s'hi afegeix el cante. L'iconoclasta bailaor baixa dels escenaris i aterra a la vida ordinària en el seu nou espectacle La liturgia de las horas, una processó de 12 hores de durada que diumenge recorrerà diversos espais al voltant del Mercat de les Flors de 12 del migdia a 12 de la nit. "Després de 44 anys ballant necessitava retrobar-me amb el que és quotidià, amb el barri, amb el que em feia sentir que pertanyo a Barcelona", recorda el coreògraf i ballarí.

Gràcies a diversos coproductors, des del 2017 ha pogut anar construint els sis quadres que componen aquest esdeveniment, que s'inspira en sis oficis tan terrenals com els de cuiner o mecànic. L'obra parla del trajecte d'una persona des del sopar fins a l'hora d'anar a dormir, en certa manera emulant el recorregut de Jesucrist, des del Sant Sopar fins a la Resurrecció. "Volia trobar el flamenc en la vida quotidiana, trobar el que hi ha de sagrat en la vida quotidiana i en el sagrat, trobar el que cada dia ens fa tirar endavant. Cada ofici pot donar alguna cosa de sagrat o espiritual en el nostre dia a dia", assegura.

La pandèmia ha limitat el sentit de comunitat que volia traslladar també Lérida en aquest espectacle. En el primer quadre, a la plaça Xirgu, havia de cuinar una paella que hauria compartit amb el centenar d'assistents a la funció. En el segon, més teòric, balla mentre parla amb un convidat que té el do de la paraula, Xavier Albertí. En el tercer, situat als magatzems del MNAC, el cantaor Jorge Mesa l'endolla de nou al flamenc per ballar al ritme d'una màquina. A la quarta part, al Teatre Grec, Lérida es concentra en les feines que impliquen desgast físic i s'entrega al suplici del cos fent exercici dues hores seguides en una màquina de gimnàs. La cinquena, a la sala gran del Mercat de les Flors, és una peça més convencional amb 12 músics i ballarins que evoquen el via crucis. I finalment, en una peça que es pot veure per streaming des de fora del teatre o des de casa, parla de la resurrecció: desapareixerà la presència del seu cos però no la seva essència.

Com les anteriors propostes d'aquest renovador del flamenc, aquest és un projecte del tot singular: viatja constantment entre la realitat i l'escena, trenca la idea de dansa però també la de litúrgia. "La gent religiosa, com els creients del flamenc, s'ho poden prendre malament, però jo mai he treballat amb la provocació. Jo no puc controlar les interpretacions", defensa l'artista, que culmina diumenge quatre anys de feina.

stats