Crítica
Cultura 01/04/2022

Música 4/Teatre 4

3 min
Rodo Gener i Salvador Oliva intèrprets de 'Blues, Browns & Grays'.

PalmaEstrenes.- Amb una setmana de marge, de dijous a dijous, haurem viscut el naixement de tres peces musicals de tres compositors mallorquins. Dijous passat va ser Joan Valent qui va obrir el flascó de les essències per obra i gràcia de Pablo Mielgo i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, encarregats d’encetar el concert amb aquesta primera part d’una simfonia per a corda que l’algaidí té en cartera, aquesta cartera màgica d’on va sorgint una mica de tot. Simplicity n’és el títol i no podria ser més eloqüent per definir el contingut de la composició, en la qual les diferents seccions es van desdoblant i multiplicant en un constant in crescendo fins a aconseguir una melodia sòlida i molt agradable i a l’espera de la resta. Va ser el preludi del concert al teatre Principal, on vàrem poder gaudir d’un talent del qual, quan exploti, parlarem. La pianista Alexandra Dovgan, de tan sols quinze anys, va interpretar el Concert núm. 2 per a piano i orquestra, de Frederic Chopin, exhibint seguretat, delicadesa i un potencial indiscutible per a una funció en benefici de la Creu Roja i la seva labor a Ucraïna. Per una altra banda, aquest dissabte dia 2 la Coral Universitat Illes Balears estrena l’Ave Maria de Bernat Quetglas en un concert a l’església de Sant Felip Neri, on intervenen Margalida Ramis a l’oboè, Emmanuel Bleuse al violoncel, Andreu Riera al piano, i Lidia Fernández i Inés Mas com a solistes. A més de la peça de Quetglas hi ha una segona estrena, Els camins, per a violoncel i cor a veus mixtes, d’Ugis Praulins sobre uns textos de Ramon Lull, grans estrelles d’un programa acompanyat per Thomas Tallis, Alonso Lobo, César Reda, Josu Elberdin, Ola Gjeilo, Lee Dengler, Parera Fons i Maria del Mar Bonet. Per finalitzar, el dijous dia 7 Maties Far estrena Gran Mar al Trui Teatre, amb la Simfònica dirigida per Zsolt Nagy i Albert Díaz, Llorenç Prats i Tomeu Moll-Mas, com a solistes.

Blanquerna.- Vintena edició del Teatre de Barra i doble celebració, perquè són deu els anys que fa que va néixer aquesta manera diferent d’anar, fer i veure teatre. Una versió del microteatre, importat de Madrid passant per Andratx. Crec que el Teatre de Barra és l’únic supervivent de tots els seus precedents, inclosa La casa de la portera de José Martret, que potser va ser el gran detonant comercial d’aquesta versió de butxaca que ha servit per fer néixer o créixer no pocs autors, i com a rodatge a un bon nombre d’actors i actrius. 1.- Blues, Browns & Grays, de Salvador Oliva, que exerceix també de director i protagonista, juntament amb Rodo Gener. Una versió mallorquina de Cançó trista de Hill Street. Una sàtira molt punyent i divertida que esquitxa tot el que es mou, des dels mallorquins que reivindiquen que són els que millor giren la llengua tot just tenen davant un altre ésser viu que en parla una altra, fins als cossos de la policia. Bé, els cuerpos. De rebot, també tota la condició humana, capaç de vendre la seva ànima, ja no al diable, sinó a qualsevol diable que li ofereixi un ascens, per minso que sigui. En pocs minuts, moltes bescollades, totes dins un embolcall de rialles. 2.- Reflex, de Ferran Bex, autor i director, amb les Aines, Jagla i Zuazaga, com a protagonistes d’aquesta profunda i introspectiva conversa davant un mirall, que no tan sols reflecteix el que té davant, sinó que també pensa i opina pel seu compte. Un exercici de funambulisme interpretatiu, feina de precisió la que exhibeixen ambdues protagonistes per a una idea molt divertida, que fa pensar que no sabem si ens aniria gaire bé si, quan feim una confessió a l’altre jo, aquest fos un altre. Per reflexionar una mica, després d’un somriure profund, tot i que la peça tingui un final feliç potser massa senzill. 3.- Fraules, d’Irene Niubó, dirigida per Pedro Orell i protagonitzada per Aina Compte i Lina Mira. Dues veteranes, de professió... ja ho descobrirem, les quals per qüestió d’edat han decidit posar punt final a les seves activitats i es troben a un bar per celebrar-ho. Divertida l’obra, divertides elles i enginyós el Macguffin. Mai res no és el que sembla. 4.- El somni de les crisàlides, escrita i diriga per Àlex Tejedor, interpretada per Joan Bibiloni i Marina Font. Tendra, emotiva, romàntica i crua història d’un retrobament i la remembrança d’un temps passat que ja no tornarà, jugant amb qui és qui pel que fa al personatge femení, que ho deixa tot en una dubtosa nebulosa, on sempre habita la memòria.

stats