Valtonyc: “M’esperava una allau de suport dels polítics balears i cap m’ha vingut a veure”
El raper explica la seva experiència a l'exili
Brussel·lesJosep Miquel Arenas, Valtonyc, arriba en bicicleta a l’estació de Midi, malgrat que, com tants de dies, plou a Brussel·les. Atén l’ARA Balears just quan acaba de sortir de la feina. Demana un te verd en un francès perfecte en una cafeteria que hi ha dins l’estació. “Dispara”, diu per donar el sus a l’entrevista.
Fa gairebé un any i mig que us vàreu exiliar a Bèlgica. Com us trobau?
Em sent fort i resilient. Vull fer d’això una batalla pels drets col·lectius.
Us ha mancat suport des de Mallorca?
Sí, per part de les institucions i els mitjans de comunicació. M’esperava una allau de suport dels polítics balears i cap m’ha vingut a veure. Cap. I no és un problema de Valtonyc, sinó de drets fonamentals. Sí que he rebut suport dels polítics catalans.
Però sí que hi ha hagut representants de MÉS que us han donat suport públicament...
Quan toca fer populisme per guanyar vots, és molt fàcil solidaritzar-se a les xarxes socials i als mitjans.
Com és un dia normal de la vostra vida a Brussel·les?
Faig feina i vaig a l’escola d’idiomes. Vull entrar a la universitat a distància. Compagín les necessitats personals amb la militància. A Espanya som considerat un terrorista i aquí som un ciutadà més.
Què voleu estudiar?
Supòs que faré Dret. Vull entendre millor tot el que està passant.
Heu aconseguit una feina relacionada amb la vostra formació…
Sí. Faig feina de dissenyador web.
Què és el que us ha costat més per adaptar-vos a la vida a Bèlgica?
El temps, perquè gairebé no hi fa sol. També em va costar adaptar-me al ritme dels belgues, que van molt tranquils.
Què enyorau més?
Els amics, la família, les revetles, les panades, la Tramuntana…
Alguna cosa us deuen enviar…
M’envien moltes sobrassades, però no m’agrada la sobrassada. De panades, me n’arriben cada vegada menys. Ara m’envien més pernil salat [riu].
Brussel·les és una ciutat cara. Heu trobat un lloguer assequible?
Visc en un barri més aviat marginal, on el lloguer no és tan car.
Què voleu dir quan criticau que es banalitza l’exili?
La gent pensa que estàs bé, perquè no ets a la presó. Però ho miram des d’un enfocament personal. Puc estar bé, però la meva situació afecta a escala col·lectiva. M’he hagut d’exiliar per haver fet una cançó i he hagut de partir del meu país per no estar a la presó. Hi ha 17 rapers condemnats a l’estat espanyol, i això és el que s’oblida.
Col·laborau amb moviments polítics belgues?
He col·laborat amb moltes organitzacions pro-drets humans. Com a represaliat polític, pots donar suport a altres causes i donar veu a la teva.
La vostra situació seria diferent si fóssiu un represaliat d’un altre país?
Sí. A Brussel·les hi viuen dos rapers del Marroc, condemnats per haver criticat el rei. Quan varen venir, les institucions europees els varen fer costat. A mi només m’han convidat dues vegades a l’Europarlament, i ha estat gràcies a Ana Miranda, del BNG, i una associació que es diu Free News. Des de la UE tampoc no es denuncia la manca de llibertat d’expressió que hi ha a Espanya.
En quin moment està el vostre procés judicial? La Comissió Europea no és partidària d’aplicar-vos la pena més dura pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb efectes retroactius com vol Espanya...
És de primer de Dret: no pots aplicar a un acusat una llei posterior als fets. La Comissió pensa que això no es pot fer i és el que dirà el tribunal de Gant.
Teniu esperances que tot acabi bé?
No sé com acabarà. Però si no hi donam una resposta col·lectiva, ens prendran els drets. Els drets s’han de lluitar i no ho estam fent.
Com us sentiu en saber que un diputat d’extrema dreta recita un bocí del Cara al sol
Volen treure Franco del Valle de los Caídos, però d’on l’haurien de treure és de les institucions. No hem sortit de la dictadura, l’hem maquillada. Em sembla una capdefavada enorme que un individu compari una cançó meva, que som un raper de 25 anys que ha treballat en una fruiteria tota la vida, amb un himne feixista que representa una dictadura.
Com s’agafen a la vostra feina i el vostre entorn a Bèlgica que sigueu un exiliat polític?
En el món hi ha moltes injustícies i al final el que em passa a mi queda en no-res. Ho contes, impacta i passa.
M’heu contat que ara no viviu tot sol i que teniu un moix…
[Riu] Vaig anar a una associació de moixos discapacitats i en vaig adoptar un que és sord d’una orella i té la coa rompuda. També té hepatitis.
Heu trobat el vostre lloc en el món a Brussel·les?
No. Mai trobaré el meu lloc en el món, mai seré feliç i mai estaré conforme. Som així i mai en tindré prou.
Com viviu la polèmica que s’ha generat entorn del festival MUR?
És una barbaritat que PP, Vox i Ciutadans vulguin prohibir un concert en el qual es defensen valors democràtics. El concert va rebre una subvenció de 12.000 euros i varen tornar bojos perquè jo n’era el cap de cartell. Estic content de molestar aquesta gentussa.
