Què ens durà, de les Balears, Sant Jordi

PalmaRelats sobre un món que s’acaba, si és que no ha desaparegut ja, signats per Climent Picornell; un cant vigorós del poeta Guillem Benejam a la seva terra, Menorca, o un conte de Robert Campillo i Josep Campins que reinterpreta el mite de la Sibil·la amb l’objectiu de conscienciar els més petits sobre el valor de la tradició. La seixantena de novetats que arribaran a les paradetes d’aquest Sant Jordi per part d’editorials de les Illes, com Lleonard Muntaner, Ensiola, Documenta Balear, Adia Edicions, Nova Editorial Moll o El Gall Editor és diversa, tant pel que fa als continguts com pels gèneres, des de la poesia al teatre passant per l’assaig i la literatura infantil.

Un món de narrativa

La Mallorca interior, aquella on, tot i el procés de canvi, encara és possible trobar relíquies dels temps passats, és la gran protagonista dels relats de l’escriptor i geògraf Climent Picornell, que recull La fi d’un món (El Gall Editor). Aquesta Mallorca d’un temps també és present, tot i que de manera molt diferent, a l’aplec de contes de Sebastià Alzamora que tot just s’ha publicat, S’accepten encàrrecs (Ensiola), un conjunt on la confrontació entre l’individu i la comunitat teixeix un dels múltiples fils argumentals. Aquest conflicte es pot percebre en una de les apostes per a aquest Sant Jordi de la Nova Editorial Moll: El clam dels ametllers, una novel·la curta extreta del Clam del desgavell i l’enyorança de Gabriel Tomàs, originalment editada l’any 1976. D’aquest mateix any és també l’única edició fins ara de La darrera paraula. Memòries d’un soldat metge de Bartomeu Mestre. La mateixa editorial recupera, per primera vegada en català i amb traducció de Jorra Santiago, aquesta crònica en primera persona de la Guerra Civil que va ser prohibida l’any 1970. I connectada amb aquests anys se situa la nova novel·la d’Albert Herranz, La bicicleta republicana, que arriba de la mà de Documenta Balear, i és el tercer títol que l’autor ubica a l’illa de Malaco, la joia resplendent de la Mediterrània independitzada al primer terç del segle XX.

Les Illes com a centre dels assajos

En tot cas, no és només des del punt de vista de la ficció que les Balears protagonitzen moltes de les novetats editorials d’aquest Sant Jordi que publiquen les editorials illenques: hi ha una bona col·lecció d’assajos que, des de diferents punts de vista, serveixen per construir un retrat acurat de la realitat present de l’Arxipèlag, però també la passada i la futura. És el cas de Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940 - 1980), un assaig publicat per Lleonard Muntaner en el qual l’historiador Tomeu Canyelles proposa una aproximació al franquisme i la Transició a partir del món de les gogós, vedets i transformistes, el cinema del destape i les prohibicions i sancions que hi estaven vinculades. Des de la mateixa editorial aquest Sant Jordi aposten també per altres propostes divulgatives sobre la història de les Illes Balears, com Veus republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936 -1939) de Margalida Capellà, un llibre d’entrevistes que suposa el segon volum de Veus republicanes i el quart de la col·lecció iniciada amb els dos volums de Dones republicanes. O com L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza, primer metge del carrer, de Laura Miró Bonnín, obra que va rebre el XXII Premi Alexandre Ballester d’assaig.

D’altra banda, els 40 anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears seran també presents aquest Sant Jordi amb l’obra Què hem fet amb l’autonomia? Balanç crític (1983 - 2023) signada per Bartomeu Colom i Pastor i editada per Documenta Balear. La Nova Editorial Moll també té entre les seves novetats per aquest Sant Jordi El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament fonètic, en el qual el filòleg Gabriel Bibiloni analitza la degradació de la pronúncia a Mallorca en els darrers 50 anys. Per la seva banda, des d’El Gall Editor arriben dues propostes vinculades amb la gastronomia illenca: La cuina tradicional mallorquina: l’ànima de la llar de Tomàs Vibot i Cuina mallorquina d’ahir i d’avui. Receptari de Miquel Serra Fiol.

Llegir poesia

Des d’Adia Edicions arriben, a més del poemari Fondària de Guillem Benejam, dos assajos que posen el focus en la poesia tant per convidar els lectors no habituals a llegir-ne com per mirar de definir què és i què significa. Es tracta de L’esfinx sense enigmes. Llegir poesia, de Xavier Serrahima, i de Clovelles de mandarina, de Miquel Perelló. Entre els poemaris recentment publicats per part de les editorials balears s’hi troben Fills de la tribu, de Miquel Mestre (Ensiola); Carnals, som, d’Àngels Cardona (El Gall Editor) o El món és senzill, de Josep L. Badal i Hermètica definició de H.D. (Hilda Doolittle) amb traducció de l’anglès d’Odile Arqué, ambdós publicats per Lleonard Muntaner. Una altra de les novetats poètiques d’enguany és l’antologia Palma en vers, a cura de Miquel Àngel Llauger i publicada per la Nova Editorial Moll. Aquesta mateixa editorial acaba d’inaugurar una nova col·lecció infantil amb la reedició de La Reina dels Embulls, d’Aina Zuazaga, il·lustrada aquesta vegada per Marina Zapata. És el primer volum de la col·lecció Viatge al món de n’Aina, que té previst ampliar-se a la tardor.

Pel que fa a les arts escèniques, Documenta Balear ha publicat recentment els textos de tres obres que han estat representades al teatre Principal de Palma: Bad moon, d’Héctor Seoane, un thriller inspirat en testimonis reals de persones amb trastorn obsessiu compulsiu; Les preposicions, d’Aina de Cos, una història d’assetjament i abús a una institució pública d’educació superior, i Pell de sargantana, d’Àlex Tejedor, el muntatge de la qual tot just s’acaba d’estrenar.

Autors balears a editorials de fora

No només les editorials de l’Arxipèlag tenen novetats per a aquest Sant Jordi amb ‘segell’ balear. A les paradetes de dia 23 d’abril hi haurà un grapat de llibres recentment publicats per editorials de Catalunya i del País Valencià d’autors de les Illes Balears. És el cas de Contra el món de Pere Antoni Pons (Empúries), una novel·la que parteix de la sobtada desaparició de la serra de Tramuntana per construir un retrat tràgic i afinat del nostre temps, o de Casa dividida. Dietari del 2022 de Valentí Puig (Edicions Proa), unes notes personals que reflecteixen els canvis històrics des del punt de vista polític i social que viu la societat actual. Per a aquest Sant Jordi també hi haurà una novetat de Carme Riera, en aquest cas publicada per Edicions 62, amb el títol La pau dels dies feliços, en la qual l’escriptora s’encara novament a la figura de la sirena, com ja va fer a La veu de la sirena l’any 2015. Així mateix, també acaba de veure la llum Moros i catalans, obra amb què l’historiador mallorquí Gabriel Ensenyat va rebre el premi Mallorca d’assaig i que ha estat publicada per Galés Edicions.