Una diva al pati del col·legi
Anna Netrebko
Gran Teatre del Liceu, 27 de gener del 2021
El recital d'Anna Netrebko al Liceu va resultar el que es podia esperar de la soprano russa, és a dir, un acte amb garanties de qualitat i de generositat. Però també amb un distanciament marca de la casa. Això sí, la diva ho és en el bon sentit del terme, perquè és una totterreny. Ho va demostrar en un recital centrat en dos blocs: el dia i la nit. Les obres seleccionades anaven del repertori rus a l'italià passant pel francès i l'alemany. I, si bé la primera part començava de manera erràtica amb una afinació dubtosa i amb sons inestables, la veu es va anar escalfant a partir de Debussy i sobretot després d'una esclatant (lapsus de memòria inclòs) Depuis le jour de l'òpera Louise.
La segona part, sense concessions, va vorejar ocasionalment l'excel·lència amb fites inqüestionables com les dues cançons de Rimski-Kórsakov i Rakhmàninov, a més d'un Fauré de somni com, precisament, Après un rêve. I, oblidant l'emissió de gola poc apropiada per als lieder de Strauss –el repertori i la pronunciació alemanys sempre se li han resistit–, Netrebko va signar amb fermall d'or el cicle dedicat a la nit.
La soprano de moda és molt més que això, perquè és una artista que quan s'hi posa és capaç d'oferir el millor de si mateixa: greus generosos (tot i que artificiosos), aguts rutilants i un centre que remet al millor de l'escola eslava de cant. Tot i que en general l'instrument mostra signes de fatiga o d'excessos que no perdonen.
Malgrat la fredor d'algunes peces resoltes sense gaire convicció, Anna Netrebko ho va donar tot en un recital difícil, complex i complet. I va fer-ho amb una gran demostració de resistència física, gairebé sense descansar entre peces, sempre amb l'excel·lent complicitat del pianista Pavel Nebolsin. Més anecdòtiques van ser les actuacions del violinista Andrea Zanon i de la mezzosoprano Elena Maximova.
La que sí que va desafinar de valent va ser la platea del Liceu, amb nombrosos espectadors gravant el concert o fent fotografies a tort i a dret. El personal de sala no parava d'entrar i sortir per advertir sobre les diverses infraccions i ordenar que s'apaguessin els telèfons mòbils. Un anar i venir que va convertir el pati de butaques en un pati de col·legi.
