El dia que Marina Rossell va dormir al llit d’Albert Om

BarcelonaQuan el periodista Albert Om va començar a estudiar francès de zero, fa pocs anys, li va agafar una febrada obsessiva amb aquella nova llengua, que li obria tot un món de referents que havia oblidat “a les golfes de casa” perquè li semblaven carques. “Jo volia ser jove i modern, i a l’institut vaig triar estudiar anglès”, es justificava ahir en la presentació al Liceu del llibre que acaba de publicar, El dia que vaig marxar (Univers). La qüestió és que, quan el 2015 va pensar la temptadora hipòtesi “I si m’esborrés de la vida de cada dia?”, va tenir clar que marxaria a França i, per fer una cosa de profit, perfeccionaria l’idioma. Així va anar a parar al que va ser un paradís durant tres mesos, Ais de Provença.

Tanta va ser la fascinació per aquella nova vida que tenia en un lloc on era anònim –alerta, espòiler: jugar a la petanca i fotografiar cementiris, resumeix amb un somriure– que va contagiar d’entusiasme la seva amiga Marina Rossell, que també hi va anar a estudiar. La cantant va voler allotjar-se a l’habitació exacta on vivia Om, aprofitant un període en què ell va tornar a Catalunya. No es van veure, però van compartir el llit de l’habitació 411 de l’Aparthotel Adagio. Ahir, Rosell va treure’s de la butxaca la targeta que servia de clau de l’habitació i la va entregar per sorpresa a un Om “gairebé tan feliç com a la Provença”. “Vas robar alguna cosa més?”, li va preguntar a Rossell, que assegurava que va ser un descuit, just abans de tancar la presentació del llibre amb la preciosa El metec de Moustaki.

El dia que vaig marxar s’emmarca en aquest espai i temps provençal –per això es publica dins la col·lecció La Joie de Vivre, que combina memòries i hedonisme– però viatja cap al passat, en especial cap a la vida dels seus pares, que llavors vivien els primers signes de decadència. “He fet molts viatges a la vida dels altres i aquest és un viatge a la meva vida”, deia Om. La presentació va ser una conversa amb la periodista Anna Guitart i amb la intervenció del periodista Joan Maria Pou, però el protagonista de la nit va ser el pare d'Om, el Ramon, l’home que s’anotava els que el felicitaven per ordre estricte de trucada, que tenia les millors excuses per evitar trobades socials, que maleïa les interrupcions del telèfon i que feia fer silenci dins el cotxe quan s’entrava a l’estranger. Un retrat impagable d’una Catalunya i d’una època des de la mirada d’un fill agraït.