Daku porta a l'Índia la crítica a través dels grafits

Nova Dehli'Para de prometre', 'Para de violar' i 'Para de comprar' són alguns dels grafits amb contingut social que propaga per Nova Delhi l'artista anònim Daku, a qui es compara amb el cèlebre creador britànic Banksy.

Daku, que significa bandit en hindi, és l'alter ego d'un dissenyador de 30 anys que manté la seva identitat real en secret mentre ornamenta els murs de les ciutats índies amb missatges que busquen "commocionar" al transeünt. "Sóc com els bandits de la pel·lícula 'Sholay', un lladre que roba murs per les nits", ha dit Daku, en referència al clàssic de 1975, una de les grans pel·lícules de la història del cinema indi. "Quan faig un grafit a una paret aquesta em pertany, visualment els murs són meus", va continuar l'artista gràfic, que resideix a Nova Delhi però propaga els seus grafits per les ciutats de tot el país.

"Busco provocar una reacció, que diguin 'collons!'", afirma el grafiter, una raresa en l'escena artística de l'Índia, on l'art urbà tot just fa els primers passos. És famosa la sèrie de grafits realitzats en senyals de trànsit de 'stop' on inclou el seu propi missatge. L'artista de carrer tria gairebé sempre l'hindi per als seus treballs per arribar a més gent. "Amb l'anglès arribes sols a l'elit", va explicar el jove. Daku defensa l'art de carrer com una cosa democràtica que pot veure tothom davant l'elitisme de les galeries d'art.

Amb aquest esperit "democràtic", Daku tracta de reproduir en els murs la preocupació de la gent del carrer. Un exemple d'això és el grafit d'una bombona de butà disfressada com un coet que va aparèixer en parets de Nova Delhi després d'una pujada del preu del gas per part del Govern que no va agradar entre la població. Un altre gest de les seves preocupacions socials és el projecte que el va portar a empaperar amb regal de luxe el barri pobre de Khirki, contigu a l'ostentós centre comercial de Select City Walk de la capital índia.

Els grafits i l'art de carrer són una novetat al país asiàtic on la pintura en aerosol és cara per a la majoria dels joves i on aquesta forma d'expressió va arribar a través de multinacionals. "Mentre el grafit va començar com una forma de contracultura, a l'Índia la nostra primera exposició a aquest moviment va ser a través de marques com Levis o Fast Track, però això és el que el grafit tractava de desafiar en els seus orígens", segons el novel·lista gràfic George Mathen. "L'Índia és un país pobre i ningú pintaria una paret gratis".