Ja és primavera al Palau de la Música

Orquestra de Cambra Mahler

Palau de la Música. 12 abril del 2021

No és habitual sentir en dos dies seguits les quatre simfonies de Robert Schumann. I que passi de la mà d’una de les millors orquestres europees del moment (l’Orquestra de Cambra Mahler) i davant d’una batuta com la de Daniele Gatti augura moments d’alta felicitat per al melòman.

Certament, la programació d’aquest cicle complet dilluns i dimarts ha sigut un dels plats forts d’aquesta primavera. I val a dir que el primer dels dos concerts va satisfer a mitges. Potser per un inici erràtic de la primera simfonia, coneguda precisament amb el sobrenom de Primavera, i que va tenir no poques entrades en fals i sons massa esfilagarsats en el primer moviment. Les coses van millorar força al segon i tercer, però al quart els desajustos també van fer –tot i que més puntualment– acte de presència.

El so d’aquesta orquestra, que tantes alegries ens ha donat en la seva curta però intensa historia, és pulcre i treballat i les seccions funcionen de meravella. Però segurament Gatti no tenia la seva millor nit: el gest semblava de vegades demanar ajuda a l’orquestra (i no a l’inrevés) i es notava certa manca de precisió en el discurs de fons. I, tanmateix, va funcionar l’equilibri entre els plans sonors. Mancava el farcit a un esquelet un pèl desllorigat. Llàstima.

Ara bé, les coses van canviar (i molt) al llarg de la tercera simfonia Renana, plena de bones idees i amb un so ajustat i compacte, d’alta precisió rítmica i amb una direcció molt més clara i que demostrava que allà es tenien les coses clares. Val a dir que al llarg del concert Gatti va dirigir sense partitura, cosa que confirma que coneix bé les obres, tot i els desajustos citats durant l’execució de la primera obra.

I va ser precisament durant la Renana que la primavera es va ensenyorir del Palau, amb els sons expansius d’un Schumann en estat de gràcia, amb una sonoritat compacta i molt diàfana per la col·locació de primers i segons violins enfrontats a una i altra banda del director i amb la percussió al lateral. Un devessall de música per omplir l’esperit en aquests temps de tanta incertesa. Certament, la primavera ha arribat. Si més no, al Palau. Que s’hi quedi, sisplau.