Cant gregorià per ballar sota la lluna a Mallorca

PalmaLa voluntat inicial d'aquest projecte era “fer accessible” un repertori que havia colpit profundament Marc Vilajuana. Fa aproximadament deu anys va descobrir el cant gregorià i va quedar fascinat per aquest univers sonor. “Més enllà del vessant espiritual, és el fonament de la música occidental. És amb el cant gregorià que comença l'escriptura musical a Occident, ja que fins aleshores la música s'havia transmès oralment”, apunta.

D'aquesta idea neix Gregotechno, format per Marc Vilajuana i Alejandro Narés, com també totes les altres persones col·laboradores dels seus espectacles, com Xavier Arqué, encarregat dels visuals. L'objectiu, però, no era enganxar dos llenguatges que conviuen en paral·lel, sinó “construir un diàleg real entre tots dos”. En els directes hi ha peces en què l'electrònica –produïda per Narés– acompanya el cant gregorià –interpretat per Vilajuana– i tota la producció sonora neix de les melodies i dels textos gregorians. En d'altres, és la música electrònica la que assumeix un paper protagonista, però sempre alimentant-se de l'imaginari del cant. La seva darrera proposta en directe arriba a Mallorca aquest divendres, dia 7 d’agost, al puig de Consolació de Sant Joan, dins el festival La Lluna en Vers, en una vetllada compartida amb l'artista Paco Pecado, que també hi presentarà el seu darrer disc.

Narés explica que, abans d'incorporar-se al projecte, “pràcticament no coneixia el cant gregorià”. Va ser precisament Gregotechno que li va permetre descobrir-lo i ampliar aquest context musical. “Amb el projecte ens interessa dur aquest repertori a espais on habitualment no arriba: clubs, sales i festivals, fent-lo accessible a públics molt diversos.”

Misteri

El misteri és una de les paraules clau de Gregotechno. Des dels inicis, els seus creadors van decidir que no volien donar respostes al públic, sinó formular preguntes. Durant el concert apareixen interrogants que conviden a la reflexió, com ara Ubi est Deus? (On és Déu?). Aquest misteri també es construeix visualment. “Els llums, les ombres i els espais amagats formen part de l'experiència, afavoreixen la introspecció i deixen que sigui cada espectador que interpreti el que viu”.

Gregotechno es va estrenar a Mallorca fa dos anys a la Casa Blai Bonet. Ho recorden i diuen que ara arriben amb un directe molt més elaborat gràcies al treball conjunt amb Àgata Tantiña, encarregada de la direcció escènica. “Ja no es tracta només d'un concert, sinó d'una experiència immersiva on la música continua sent el centre, però dialoga amb altres llenguatges escènics: text, dramatúrgia, llum, visuals i moviment”, desenvolupa Vilajuana. De fet, els membres del grup expliquen que no se senten còmodes definint Gregotechno com un concert, un espectacle o un xou. “El directe funciona gairebé com una litúrgia contemporània. Comença des d'allò que tradicionalment identificam com a sagrat: solemnitat, contemplació i ritual. Progressivament evoluciona cap a una experiència més corporal, popular i festiva”, reflexiona. 

Meditació

Vilajuana i Narés expliquen que una de les coses que més els agrada és observar les reaccions del públic. “Són molt diverses: hi ha qui escolta amb els ulls tancats, qui viu el concert gairebé com una meditació, qui balla i qui surt amb una expressió de sorpresa. Això ens encanta”, diuen.

També el to i l'ambient de cada concert canvien segons l'espai on actuen. No és el mateix tocar en un monestir, en una sala o a l'aire lliure. “Cada context modifica la manera com el públic rep la proposta”. El públic, a més, és marcadament intergeneracional. Ho explica Narés: “Hi ha joves que s'acosten al projecte atrets per la música electrònica i el ball, mentre que persones de més edat hi arriben interessades pel cant litúrgic. Aquesta barreja de perfils ens continua sorprenent”.

Un dels concerts més impactants que recorden és el que van oferir durant la Nit dels Museus al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el maig passat. Hi van fer tres actuacions davant prop de 5.000 persones cadascun. “Va ser impressionant veure una massa de públic tan gran davant nostre”, recorda Narés. “És una experiència molt diferent de la que vivim habitualment en sales amb menys capacitat d’assistents”.