Barroc sacre

Barroc sacre a l’església de la Mare de Déu de la Mercè amb tots els compositors que formen part del programa del recinte. Un valor afegit per la senzilla raó que l’acústica és tan adient com ho és el programa que ha propiciat Studium Aureum amb aquest recorregut per una part molt concreta de la història de la música. De fet, es tracta d’una bona mostra de tot el que es va poder sentir després de Monteverdi i va precedir a Johann Sebastian Bach, tant a Itàlia amb Giovanni Battista Buonamente, Giovanni Rovetta o Antonio Bertali, com a França amb Marc-Antoine Charpentier, o a Alemanya, on sens dubte la collita va ser més abundant, o almenys més reconeguda amb el temps, amb Heinrich Schütz, un altre dels cappares de la música barroca, Franz Tunder o Dietrich Buxtehude, el mestre de Bach, el subjecte passiu de la llegendària caminada de quatre-cents quilòmetres, des de Arnstadt fins a Lübeck, que va fer el Kantor per conèixer-lo i aprendre d’ell, tot just després d’haver escoltat el seu Preludi en sol major.

Tots aquests compositors citats són els que vàrem poder escoltar al sisè concert de la temporada àuria, amb una composició vocal i orquestral diferent de l’habitual de la formació, però no per això menys suggerent i fins i tot curiosa. Cinc solistes vocals, les sopranos Raquel Ribas i Margalida Rodríguez, la mezzosoprano Noelia Consonni, el tenor Antonio Aragón i el baix Xavier Mendoza, recolzats per un ripieno de cinc integrants i una petita orquestra de dos violins, Ramon Andreu i Kepa Arteche; un violoncel, Rosa Cañellas; Pedro Aguiló a l’orgue; Guillermo Femenías a la tiorba i sota la direcció de Carles Ponseti.

No era un programa fàcil, tot i ser interessant per ser instructiu, però massa semblant en la policromia de la majoria de les peces, a més de no gaire conegudes. Per altra banda, els solistes no varen estar a la mateixa alçada, amb la qual cosa el decalatge es feia evident, ja que totes les composicions estaven interpretades per un duet de solistes, a més del grup d’instruments que varen ser els que varen donar més nivell a una vetllada amb l’església pràcticament plena de seguidors de la fundació.