L’art en temps de ‘dating’: així ho retrata la cultura

La representació de l’amor i el procés d’enamorament és un dels temes més recurrents en la història de l’art i la cultura. D’a+quí que l’aparició d’internet, primer (impossible oblidar Tens un e-mail amb Tom Hanks i Meg Ryan), i de les aplicacions online per lligar, després, hagin passat a ser protagonistes de diverses disciplines artístiques.

A Catalunya hi ha dues sèries de televisió que n’han parlat obertament a través de dues generacions diferents de dones. A Les de l’hoquei, el personatge de la Lorena (Mireia Oriol), una de les adolescents de l’equip d’hoquei en què se centra la trama, no amaga que utilitza Tinder. En canvi, el que interpreta Sílvia Bel a Com si fos ahir també fa servir l’apli però de forma més discreta. En totes dues ficcions, de to costumista, el tema es tracta amb naturalitat i sense fer-ne escarafalls. Menys anecdòtica va ser la sèrie pionera en retratar les relacions sentimentals a través del dating, Cites, una ficció que reproduïa trobades de parelles que, en alguns casos, s’havien conegut mitjançant aquest tipus d’aplicacions. Adaptada a TV3 pel director Pau Freixas (Polseres Vermelles), la idea original era de la BBC, que el 2013 va estrenar Dates, que només va durar una temporada.

Badoo, Meetic, AdoptaUnTío i Happn són altres aplicacions per lligar retratades per la cultura popular, però cap amb la mateixa intensitat que Tinder, que fins i tot va ser utilitzada per Netflix per promocionar You, una de les sèries del seu catàleg. Si eres una noia apuntada a l’apli, et podies trobar el perfil del seu protagonista, i no perquè Penn Badgley busqués parella: era un anunci. Una fórmula similar van fer servir la companyia Sixto Paz per promocionar Pretty, que es va veure el 2016 a La Villarroel: van crear els perfils dels quatre protagonistes de l’obra i també un perfil fals d’algú suposadament lleig amb qui s’havia de quedar per anar al teatre per guanyar 200 euros. També a Netflix, Aziz Ansari va dedicar un episodi sencer de Master of none a mostrar un bon grapat de primeres cites a Tinder.

Posant la lupa en la literatura i el còmic, un autor que ha introduït Tinder a la seva obra és Patricio Pron a Mañana tendremos otros nombres (Alfaguara, 2019), l’últim premi Alfagura, que precisament parla sobre l’amor en temps d’aplicacions de dating. També reflecteix el fenomen de les aplisSebastià Portell, que a El dia que va morir David Bowie (LaBreu Edicions, 2016) reprodueix converses força pujades de to a Grinder, una aplicació de cites d’ús exclusiu homosexual. En les vinyetes, l’amor digital ha sigut abordat últimament a Diremos que nos conocimos en un bar (Lunwerg, 2019), de Laura Santolaya, una novel·la gràfica sobre la immersió d’una noia a l’univers de Tinder, i El futuro es brillante (Astiberri, 2019), d’Elisa Riera, en què l’autora explica en primera persona la relació fallida amb un noi que va conèixer a través de Tinder.