"En arqueologia, moltes vegades treballam amb les escombraries dels habitants de la prehistòria"

PalmaLa campanya d’excavació del santuari SN2 el 2025 al poblat talaiòtic de l'Illot ha arribat al final "amb resultats prometedors". L'arqueòloga Raquel Barceló, directora de la iniciativa, ha explicat a l'ARA Balears que durant els treballs s’han pogut documentar "noves estructures i recollir tota mena de mostres" que permetran aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana i els rituals de la societat talaiòtica a Mallorca.

Segons Barceló, l'Illot és "un dels jaciments més grans de l’illa i, malgrat estar envoltat d’hotels enmig d’un nucli turístic, conserva un bon estat de conservació". Aquesta situació "ha generat més feina de la prevista inicialment, però també ha permès obtenir no només objectes i mostres de terra de l’època, sinó possibles restes vegetals i fins i tot pol·len". "Tot plegat obre la porta a una anàlisi més precisa i detallada", comenta.

Entre les darreres troballes, destaca una possible llar de foc, un espai que podria haver estat utilitzat per a activitats rituals o domèstiques. Ara, per continuar desentranyant els misteris d'aquest santuari, comença la segona fase de la recerca, que es farà en el laboratori. "El que solen reflectir les pel·lícules d’acció és que l’important és trobar l’objecte, però la realitat és que moltes vegades l’objecte per si sol no explica res. La història l’explica l’objecte amb el seu context, amb el que té associat al seu voltant", subratlla Barceló.

Aquesta campanya s’emmarca en el projecte Cronología y funcionalidad de los santuarios mallorquines y de las estructuras SN1 y SN2 de s'Illot: un análisis multi-proxy, coordinat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar. L’anàlisi multi-proxy combina disciplines com la datació per radiocarboni, la bioarqueologia i l’estudi de restes de fauna i vegetació. "En arqueologia, moltes vegades treballam amb les escombraries dels habitants de la prehistòria. El que trobam és sovint el darrer dia, el darrer moment en què aquell espai va ser utilitzat", recorda l’arqueòloga, que defensa la importància d’aquest enfocament multidisciplinari per contextualitzar les troballes.

Els objectes, restes orgàniques i altres materials recuperats permetran dibuixar una imatge més completa del poblat, "una peça clau en el puzle" de la prehistòria mallorquina. Barceló remarca, a més, que els santuaris han estat poc estudiats fins ara a Mallorca, però són essencials per entendre la dimensió social i ritual de les comunitats talaiòtiques. "La coexistència del Santuari 1 i el Santuari 2, pràcticament enfrontats, obre la porta a comparar-ne les funcions i establir-hi similituds i diferències", assenyala.

La recerca al jaciment, però, no ha estat exempta de dificultats. L’arqueòloga recorda que l’any passat hi va haver actes vandàlics, que van suposar la caiguda d’una columna, i que també es van fer pintades sobre els panells informatius. "Alguns plantegen que seria millor tancar el poblat, però la clau és la divulgació: només si la gent coneix i estima el patrimoni, el protegirà", conclou Barceló.

Què és el santuari SN2 de l'Illot?

L'excavació del santuari SN2 es va iniciar el 2016. El material recuperat d'aquest indret inclou nombroses peces ceràmiques que documenten la freqüentació de l'espai durant, almenys, els períodes bizantí i islàmic. També s'hi ha documentat un important conjunt faunístic format per restes òssies d'animals que van servir d'aliment en aquestes fases. D'altra banda, s'han recuperat dues puntes de llança o fletxa que constitueixen unes de les peces metàl·liques més importants procedents del jaciment de l'Illot.

El jaciment

El jaciment de l'Illot és un dels més destacats de la cultura talaiòtica i postalaiòtica (c. 850-123 aC), tant per la seva varietat monumental com per la seva complexa evolució històrica. Els orígens es remunten a l'edat del bronze i arriben fins al període medieval. El principal edifici monumental és el monument turriforme, un edifici comunal de finals de l'edat del bronze (1200-900 aC) que, probablement, va ser el predecessor dels clàssics talaiots circulars i quadrats de l'edat del ferro.