Cinema

'Les aparences': manual de venjança per a dones burgeses amb marits infidels

Marc Fitoussi orquestra un 'thriller' amb Karin Viard i Benjamin Biolay en què tots els personatges són antipàtics

2 min
Fotograma de 'Las apariencias'

'Les aparences'

(2,5 estrelles)

Direcció: Marc Fitoussi. Guió: Marc Fitoussi a partir de la novel·la de Karin Alvtegen. 108 min. França (2020). Amb Karin Viard, Benjamin Biolay i Lucas Englander. Estrena als cinemes el 16 de juliol

“Per què sempre has de cridar?”, li diu l'Eve a la seva sorollosa i poc sofisticada mare a l’inici de Les aparences. Per a ella, com avança l’explícit títol, la cosa més important és com et veuen els altres; per això amaga la seva inadequada progenitora al selecte grup d’expatriats francesos establerts a Viena amb qui comparteix sopars, soirées literàries i converses sobre personal domèstic i estacions d’esquí. I també per això, quan una sospita –la infidelitat del seu marit, famós director d’orquestra– amenaça el seu estatus dins aquest gueto classista, la seva reacció serà tan desesperada com cruel.

Cal reconèixer a Marc Fitoussi l'atreviment de dirigir un film amb personatges tan obertament antipàtics (el seu as a la màniga és Karin Viard, odiosa i fascinant a parts iguals), encara que una no pot evitar pensar què haurien fet Claude Chabrol o Paul Verhoeven amb aquest material. A mig camí entre el thriller de baixa intensitat –amb un cert component eròtic que el director d’Elle hauria aprofitat– i la comèdia negra sobre l’alta burgesia –una especialitat chabroliana–, Les aparences no s’atreveix a apostar ni per una cosa ni per l’altra. Aquest to dubitatiu també és present en la confusió de punts de vista, sobretot quan el film abandona l'Eve per mostrar la perspectiva d’algun altre personatge, i en una lànguida posada en escena que sembla utilitzar l’el·lipsi no com a eina d’economia narrativa, sinó per ocultar certes incapacitats.

stats