Uns Antònia Font “alabats” pel reconeixement manacorí anuncien que tornen a baixar dels escenaris

PalmaEls Antònia Font varen rebre anit el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Una distinció que premia tota una trajectòria en favor de la llengua catalana i la difusió, en el seu cas, a través de les cançons, d’una cultura en transformació. “Estam alabats” ha recordat Pau Debon just abans d’entrar a l’auditori local, que ha quedat petit davant l’allau de públic que ha omplert les 800 butaques de l’amfiteatre.

Una cerimònia, dissenyada i dirigida per Joan Antoni Sunyer i Joan Miquel Artigues, que va acabar situant la banda entre el públic, com un observador més de l’espectacle, que va repassar, en teatre, imatges i sons, el que Antònia Font ha representat com a banda sonora del segle XXI per a molts de joves de les terres de parla catalana. Una embranzida pop com mai s’havia viscut en la música contemporània mallorquina, que ha aconseguit, en diverses etapes, unificar públics i orelles entorn de tonades i lletres, entre surrealistes i nostàlgiques.

“Ens agrada molt aquest reconeixement, tot i que sempre hem dit que tant de bo no haguessin de fer falta perquè la cultura i la llengua estiguessin plenament normalitzades. Ens agradaria que en un futur fos per coses distintes, però estam alabats!”, va dir Debon.

La relació dels Antònia Font amb Manacor ja ve d’enfora. De fet, el grup va oferir una de les seves darreres actuacions (abans del retorn) al mateix auditori manacorí i per celebrar el 40 aniversari de l’Escola de Mallorquí, ara fa 11 anys. “De vegades tenim la sensació que ja fa molt de temps que hem fet tot el que havíem de fer”, ha explicat Joan Miquel Oliver. “Antònia Font ja forma part de Mallorca, de la gent, més enllà de les cançons”.

Demanats per com es fa per mantenir la il·lusió amb els anys, Jaume Manresa ha reflexionat sobre el fet “de fer les coses honestament, tenint molt de respecte pel públic, valorant-lo també a l’hora de fer les coses, encara que al final facem el que ens agrada. Regalar-los les cançons”.

L’acte va començar amb una petita representació teatral on joves actors manacorins han tornat a l’estiu de 2003, quan sortint de revetla per veure el grup, anaven vertebrant les seves relacions amoroses i d’amistat, entre meharis, platges i besades. Tot just després, la banda de música de Manacor va anar posant música a les imatges que s'anaven projectant i que despertaren els aplaudiments del públic.

Retirada definitiva

Manresa va confirmar que el grup baixarà novament dels escenaris l’any 2026: “La nostra intenció és aturar, sí. Una de les formes per mantenir-nos ha estat precisament saber fer aturades a temps”.

Finalment, han arribat els parlaments: el d’Antònia Font, la filòloga que va donar nom a la banda, el del batle de Manacor, Miquel Oliver, i el del mateix grup mallorquí, que ha tornat a agrair tot el suport, sobretot durant els darrers anys, on han viscut una segona joventut. El batle Oliver va recordar el paper important que juga actualment Manacor i l’Escola de Mallorquí com a punt de resistència enfront dels atacs a la llengua catalana per part del Govern “sense fer-ne, però, cap bandera, sinó des de l’absoluta normalitat, com ha fet Antònia Font durant tots aquests anys”.

L’espectacle va acabar amb el desplegament de ventalls que duien impresa la paraula ‘Alegria’ i que feren servir per fer de karaoke de la mateixa cançó, una de les més mítiques del conjunt format pels germans Pau i Pere Debon, Joan Roca, Jaume Manresa i Joan Miquel Oliver.