Filosofia
Cultura 12/01/2024

Anticipar la mort

Chomsky està etiquetat com un intel·lectual i no com a filòsof, i ja va aparèixer a la llista de candidats a morir el 2022

5 min
La plataforma britànica Death list acaba de donar a conèixer una polèmica llista amb les 50 personalitats que podrien morir al llarg de 2024

PalmaLa plataforma britànica Death list acaba de donar a conèixer una polèmica llista amb les 50 personalitats que podrien morir al llarg de 2024, sobretot a causa de la seva edat avançada. Tres dels personatges famosos inclosos a la llista d’aquest any ja han mort. Es tracta d’un assessor polític britànic anomenat Derek Draper, l’actriu Glynis Johns, i el mític futbolista alemany Franz Beckenbauer. Altres noms molt coneguts que figuren a la llista són el polític Jimmy Carter, el director i actor de cinema Clint Eastwood i el papa Francesc. Amb més de noranta anys també hi apareix un dels filòsofs més rellevants de la contemporaneïtat, Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre de 1928). Curiosament, Chomsky està etiquetat com un intel·lectual i no com a filòsof, i ja va aparèixer a la llista de candidats a morir el 2022. Amb més de 90 anys, podrien haver format part també d’aquesta llista el filòsof escocès especialitzat en ètica i política Asladair McIntyre (Glasgow, 12 de gener de 1928) i un dels últims representants de la segona generació de l’escola de Frankfurt Jürgen Habermas (Düsseldorf, 1929).

El comitè que elabora anualment la llista de la mort pren en consideració tres criteris: en primer lloc, els candidats han de tenir una dimensió pública de manera que sigui previsible que la seva mort sigui informada pels mitjans de comunicació. La segona regla és que l’interès informatiu no pot dependre de la mort més o manco immediata. I finalment, la tercera condició és que només 25 dels 50 candidats de l’any anterior hi poden tornar a aparèixer. Les candidatures es posen en comú a través d’un fòrum virtual moderat per una sèrie de membres que resten ocults amb noms en clau. Les dades són públiques i es poden consultar entrant en el web deathlist.net, i es pot llegir una ressenya dels personatges que moren d’acord amb les prediccions. També hi ha altres webs de particulars que publiquen les seves pròpies llistes i fan les seves apostes.

Irrellevància de la filosofia

Segons informa la mateixa web, la llista inaugural és de 1987. La idea original es va concebre en un bar de la Universitat de Warwick el desembre de 1986 després de la notícia de la desaparició de l’actor Cary Grant. En els 37 anys que fa que s’elabora la llista de la mort, només s’han seleccionat dos filòsofs: d’una banda, Claude Levi-Strauss, identificat com a científic, i l’esmentat Noam Chomsky. El comitè es decanta per seleccionar habitualment polítics, dictadors, nazis, actors, directors, escriptors, artistes, cantants o futbolistes. Aquestes dades parlen per si mateixes de la irrellevància de la filosofia per aquest comitè anglès, sabent que entre 1987 i 2023 han mort personalitats tan destacades de la filosofia com A.J. Ayer (1910–1989), Wilfrid Sellars (1912-1989), Lewis Mumford (1895-1990), Louis Althusser (1918-1990), José Ferrater Mora (1912-1991), María Zambrano (1907-1991), Günhter Anders (1902-1992), Hans Jonas (1903-1993), Paul Feyerabend (1924-1994), Jacques Ellul (1912-1994), Guy Debord (1931-1994), Karl Popper (1902–1994), Gilles Deleuze (1925-1995), Emil Cioran (1911–1995), Emmanuel Levinas (1906-1995), José Luis Aranguren (1909-1996), Thomas Kuhn (1922-1996), Paulo Freire (1921-1997), Isaiah Berlin (1909-1997), Cornelius Castoriadis (1922-1997), Jean-François Lyotard (1924-1998), Iris Murdoch (1919-1999), W.O. Quine (1908–2000), Hans-Georg Gadamer (1900–2002), John Rawls (1921–2002), Robert Nozick (1938–2002), Pierre Bourdieu (1930-2002), Jacques Derrida (1930–2004), Paul Ricoeur (1913-2005), Jean Baudrillard (1929–2007), Richard Rorty (1931–2007), André Gorz (1923-2007), Arne Næss (1912-2009), Raimon Panikkar (1918-2010) Agustín García Calvo (1926-2012), Ernesto Laclau (1935–2014), Carlos París (1925-2014), Giovanni Reale (1931-2014), Otto Pöggeler (1928-2014), André Glucksmann (1937-2015), Hilary Putnam (1926-2016), Gustavo Bueno (1924-2016), Umberto Eco (1932-2016), Zygmunt Bauman (1925-2017), Salvador Pániker (1927-2017), Javier Muguerza (1936-2019), Remo Bodei (1938-2019), Mario Bunge (1919-2020), George Steiner (1929-2020), Hans Küng (1928-2021), Jean-Luc Nancy (1940-2021), Antonio Escohotado (1941-2021), Bruno Latour (1947-2022), Xavier Rubert de Ventós (1939-2023), Ernst Tugendhat (1930-2023), Nuccio Ordine (1958-2023), Gianni Vatimo (1936-2023), Enrique Dussel (1934-2023) i Toni Negri (1933-2023), entre molts d’altres més poc coneguts.

Tanmateix, has de saber que les morts dels filòsofs no han estat absurdes ni inútils, perquè han deixat un conjunt valuós de meditacions i coneixements, i autèntiques lliçons de vida, de la mateixa manera que té sentit el teu esforç i el dels anteriors i venidors vivents d’escampar la llavor de nous naixements i garantir que la Terra continua essent un planeta habitable. Deixant d’existir fas una donació a la comunitat humana de l’espai vital que ocupaves, l’aire que respiraves, l’aigua que bevies i l’energia que t’encalentia. No oblidis que formes part d’una aliança indissociable de vius i morts i que ets un succés més en l’esdevenir continu de la vida.

Un passatemps o una distracció

El meu manual de vida em diu que has de fer-te càrrec de la mort, i tractar-la adequadament, evitant ignorar-la i menysprear-la i renunciant a fer una celebració o un espectacle de la possible mort dels altres. No pots tractar la mort com si fos un passatemps o una distracció, de manera irreverent, ni com si fos una medicina que combat la teva indolència i avorriment. No és útil ni just ni bo que dirigeixis la curiositat cap a la morbositat.

Si em permets, tinc alguns consells més que donar-te. Aprèn a conviure amb l’encant i el misteri de la dissolució, silenciosament, de manera serena, sense dramatisme. Anticipa’t a la pèrdua. Acostuma’t a seguir existint en la proximitat de la tragèdia, amb dignitat i coratge, sense queixes ni retrets, estoicament, amb acceptació i sense temor, assumint de bon grat que aviat no seràs ningú, que perdràs la identitat, inevitablement, però procura no alterar-te perquè no hi pots fer res, no depèn de tu ni està a les teves mans aturar la roda del temps. Potser el més assenyat és que voluntàriament deixis governar la fortuna, sense oferir resistència ni oposició, que permetis que et despulli pacíficament de l’horitzó de futur. Sigues, aprèn a viure instal·lat en el verb, el present continu, despreocupat, celebrant cada instant com si fos el darrer, amb senzillesa, amb la certesa de trobar-te empès a viure una vida que no has elegit, gaudint de l’amistat, la bona companyia i les petites coses, donant gràcies per tenir la sort de ser conscient de la inexistència. Abraça el pensament més abissal, aquell que et commou i et fa regirar i et diu que més aviat del que penses, en un dit i fet, no seràs res. Accepta la brevetat de la vida i el destí que comparteixes amb els desconeguts que et creues al carrer. Accepta que els records no són per a sempre, que l’amor no és etern i que el pas del temps acabarà esborrant qualsevol senyal de la teva existència, que tampoc no quedarà ningú que tingui coneixement de tu, que ho assumeixis sense tristesa ni dolor. Atreveix-te a viure la teva pròpia mort, anticipant-la, sense angoixa ni preocupació, sabent que vens del no-res i que hi tornaràs, que partiràs sense res, talment vingueres al món, i que el millor epitafi és haver estimat la vida.

stats