La Mutter i els seus amics al Palau de la Música

Anne-Sophie Mutter és una artista completa, a més de mediàtica i cèlebre arreu per les seves interpretacions i per una sòlida carrera discogràfica i concertística, tant al costat de grans orquestres com en formacions de cambra. A aquestes altures, doncs, ja no ha de demostrar res perquè no li cal. I, per tant, pot fer el que vulgui. Va ser interessant, en aquest sentit, veure i escoltar la violinista alemanya al costat de tres excel·lents instrumentistes de corda (la també violinista Ye-Eun Choi, el viola Vladimir Babeshko i el violoncel·lista Pablo Ferrández), desgranant el bo i millor de la tradició del quartet de corda clàssic (Haydn i Beethoven a la primera part) i contemporani, amb l’estrena a l’Estat del Quartet de corda núm. 6 'Study of Beethoven' de Jörg Widmann, que va ocupar la segona part abans d’un breu bis conclusiu.

L’elegància, la compenetració, els matisos sonors i un discurs coherent es van ensenyorir del Quartet en mi bemoll major op. 20, núm. 1 de Franz Joseph Haydn, mentre que el joc de dinàmiques contrastades va funcionar a la perfecció en l’Opus 18/2 de Beethoven, en sol major.

Comunicativa i amb ganes de desvetllar l’interès pel quartet de Widmann, Mutter –amb l’ajut de Ferrández com a intèrpret de l’anglès al castellà–, va explicar l’estructura d’una obra que es toca seguida i sense les prescriptives pauses entre moviments. Mitja hora de música rabiosament contemporània (la peça es va estrenar el 2020) i que és l’assumpció i l’herència perfecta de la tradició quartetística, des dels clàssics fins a Bartók, passant per la música de cambra romàntica. Evidentment, els ecos beethovenians es deixaven sentir aquí i allà, però l’obra traspua un compromís amb la modernitat subratllat al llarg i ample dels seus compassos. No cal dir que els quatre intèrprets, compenetrats com en les obres de la primera part, van oferir una versió entregada i convincent d’una obra densa i atractiva a la vegada.

Comportament estrany el del públic del Palau (amb tres quarts del seu aforament ocupat), amb el so d’algun mòbil, aplaudiments a deshora i fins i tot alguna trompada provinent del segon pis sense que la sang arribés al riu. Estrany.