Xan Campos obre les seves caixes de tempesta
La formació francogallega avança cap a la dissolució de les fronteres imaginàries entre els gèneres musicals
PalmaEl directe de Xan Campos ESD demostra que el terme que dona nom al festival Alternatilla Jazz In Mallorca no és una paraula buida de significat. La formació francogallega avança, des d'una vessant alternativa, cap a la dissolució de les fronteres imaginàries que converteixen els gèneres musicals en compartiments estancs. Molts definirien com a rock progressiu o post-rock, i no com a jazz, el so d'ESD, però la seva inclusió en el festival no resulta inadequada en absolut. Voleu proves que justifiquin la meva humil opinió? Aquí les teniu: experimentació, improvisació, plena llibertat, ritmes partits, jocs amb la línia temporal...
El que fa única la banda de Xan Campos (Cangas de Morrazo, 1987) és la distorsió, així com els innombrables efectes que apliquen als instruments elèctrics –teclats i guitarres– que, al costat de la bravesa del bateria, aconsegueixen crear interessants atmosferes de cadència perfecta. Sembla com si els músics haguessin introduït en el seu equipatge els cels de tempesta propis del seu nord i els haguessin desplegat sobre l'escenari, component la banda sonora perfecta per a un hipotètic i bellíssim entorn postapocalíptic.
Al fabulós espai industrial de Fàbrica Ramis, la formació gallega va interpretar set temes de composició pròpia més un bis. Cinc pertanyen al seu àlbum 'ESD' (2016), un és un avançament del seu proper disc i completa el repertori una sessió improvisada.
