Publicitat
Publicitat

Vinyoli i el tresor de la paraula

Segur que molts ciutadans d’aquest país que ja han superat la quarantena recorden un dia de fa molts anys en què el cantautor Celdoni Fonoll va visitar la seva escola per dur-hi i dir-hi versos d’autors catalans amb acompanyament de música. Era el programa La Poesia a les Escoles. En Celdoni se’n va fer un tip, d’anar amunt i avall, de fer obrir els ulls a la mainada. Era a començaments dels 80, amb prou feines hi havia ordinadors i internet era un mot desconegut. Ha plogut molt, d’aleshores ençà. Però la poesia -la parenta pobra, com deia Bartomeu Fiol- continua sent una eina privilegiada per educar en la sensibilitat i en el gust per la llengua, en l’exercici de mirar i en el d’aprofundir el nostre entorn (i el nostre interior), en la recerca de la bellesa i en el coneixement d’alguns dels valors constitutius de la nostra naturalesa.

M’imagino que Vinyoli avui se sentiria ben orgullós de l’esplèndida collita d’aquest premi que du el seu nom i que ha convocat el diari ARA. Partint de versos seus, centenars d’infants i joves han creat poemes i dibuixos propis. Cada llibre ha estat el projecte d’una escola, i això permet avaluar el treball en equip i la magnífica direcció dels mestres. Els més joves són el present i el futur del país. Cal que defensin la poesia i que se’n serveixin. Després de llegir aquestes obres, podem estar tran- quils: la poesia catalana gaudeix d’una salut esplèndida!

Els llibres que ens fan grans