Vicenç M. Rosselló i Verger, un il·lustrat del nostre temps

Vicenç M. Rosselló i Verger

L’admiració va créixer amb la seva tesi ‘Mallorca. El Sur y Sureste’

L’obra de Vicenç M. Rosselló i Verger com a investigador dels espais litorals, la geografia urbana, la toponímia i la cartografia de les Balears i el País Valencià i com a estudiós del paisatge i les estructures agràries d’aquests i altres territoris és d’extensió i qualitat reconeguda. Però, més enllà del coneixement que dona l’estudi detallat de les coses, hi ha la saviesa que va més enllà de l’erudició per bastir una cultura humanista. La lectura de les monografies de Vicenç M. Rosselló sobre l’horta de Ciutat i el Pla de Sant Jordi em va resultar reveladora. L’admiració va créixer amb la seva tesi Mallorca. El Sur y Sureste, publicada el 1964. En aquesta obra, la geografia, la història, l’economia, l’etnologia i la toponímia s’agermanen per radiografiar el migjorn mallorquí. Ara, Rosselló prepara la traducció catalana d’aquesta obra magna per fer-la accessible a les noves generacions.

Pere J. Estelrich

Un llibre recupera la figura d’aquest notable agrònom margalidà

La capacitat de treball de Vicenç M. Rosselló, demostrada al llarg de seixanta anys de recerques, s’ha fet palesa amb Pere J. Estelrich i Fuster (1844-1912). Capdavanter de l’agricultura de Mallorca, publicat per l’Ajuntament de Santa Margalida amb el suport del Consell de Mallorca. Amb aquest llibre es recupera la figura d’aquest notable agrònom margalidà, doctor en Ciències i llicenciat en Farmàcia, que fou catedràtic d’Agricultura i Tècnica Agrícola i Industrial de l’Institut de Palma. Home aventurer i trescador, d’idees liberals i republicanes, “va estar al davant de tots els progressos agrícoles com un vell il·lustrat”. Rosselló destaca en Pere J. Estelrich “l’obsessió de l’arboricultura de pinyol com a remei de la decadent agricultura mallorquina” i l’interès per la mecanització del camp. La seva tasca de divulgació agrària va ser important.

Rèquiem als molins aiguaders

S’hi analitza l’evolució d’aquests ginys i la situació actual

L’any 1961, Vicenç M. Rosselló i Verger va publicar Molinos y norias quan, com ell diu, hi havia milers de molins funcionant. Eren la base d’una horticultura comercial i una ramaderia intensiva que floria a Ciutat, Campos i sa Pobla, gràcies a l’afany d’uns menestrals capaços d’adaptar les tècniques foranes a les nostres condicions. Segons Rosselló, l’inventor del molí aiguader va ser el sacerdot Rafel Oliver Mudoy, “es Capellà de ses idees”, tot i que el primer molí documentat és l’instal·lat l’any 1847 per Paul Bouvij per accelerar la dessecació del prat de Sant Jordi. Vicenç M. Rosselló ha publicat Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca (Lleonard Muntaner Editor, 2018), on reprèn el tema a la llum del transcurs de mig segle, analitza l’evolució d’aquests ginys i la situació actual pel que fa a la seva preservació patrimonial.

Aigua per als camps de golf

La situació d’alguns camps fa pensar en l’absurditat d’aquestes instal·lacions

L’atractiu paisatge dels molins envelats ha donat pas a coses no tan interessants. La situació dels camps de golf de Camp de Mar, Vall d’Or i Son Gual, dependents de captacions il·legals d’aigua, fets denunciats i sancionats, és una constatació alarmant que fa pensar en l’absurditat d’aquestes instal·lacions a les Balears i com, de manera premeditada i amb complicitat institucional, s’ha ordit un mapa sobredimensionat de camps de golf. El tancament progressiu de les instal·lacions que no compleixin els requisits no seria una mala proposta amb vista al futur. L’ocupació del sòl agrari amb activitats que impliquen grans consums d’aigua és una cosa que cal evitar, ja que implica destruir territori, desnaturalitzar el sòl no urbà, consumir grans quantitats d’aigua, i, per tant, contribuir a la desfeta de l’entorn i el paisatge, un dels actius principals que tenim per encarar el futur.

Fruites i hortalisses

La comercialització a través de Mercapalma ha tendit a augmentar

En els darrers anys, la comercialització de fruites i hortalisses a través de Mercapalma ha tendit a augmentar, encara que l’hortalissa de procedència local ha minvat. Enguany, amb dades que sols arriben fins al juny, la comercialització de fruites i hortalisses acumulada al llarg de l’any tendeix a baixar en relació amb l’any 2017, amb unes 5.500 tones menys que representen un descens del 5,5%. El descens és major en fruita (7,2%) que no en hortalissa (3,7%). Però, pel que fa a l’evolució dels preus, la tendència és ascendent en fruita (14%) i patata (9,2%), però descendent en hortalisses (3,6% menys). Amb menys quantitat i amb major preu, el volum econòmic de la comercialització de fruites i hortalisses en el major mercat majorista de les Balears ha quedat pràcticament inalterat.