El Pla de Cultura, un cavall de batalla amb força incògnita

El 2018 es presenta com l’any en el qual a les Balears parlarem del Pla de Cultura

Després d’un any, el 2017, en el qual ens vàrem despertar amb la promesa del Govern que es treballava un Pla de cultura i que ja de tot d’una vàrem saber que no hi havia tal feina ni començada; després que, amb el canvi de titular de la Conselleria de Cultura, la nova consellera, Fanny Tur, assumís el compromís d’elaborar-lo, presentàs un document zero que molts han considerat com un menys u però que en tot cas va ser una manera de dir que s’hi treballava, i després que nomenàs (cap a les darreries de l’any) Berta Sureda coordinadora del Pla, aquest 2018 es presenta com l’any en el qual a les Balears parlarem del Pla de Cultura. I això vol dir, de moment, només el que diu, que en parlarem, o almenys aquesta és la sensació que, a hores d’ara, té qui subscriu aquestes línies.

Mentre esperam la presentació del document 1, prevista per al 3 de gener i posposada sembla que per a aquesta setmana entrant, el Pla de Cultura (PdC) previsiblement serà enguany el gran cavall de batalla del sector, un cavall de força i vàlua encara incògnites atès que la seva capacitat d’incidència en la societat ha de venir donada si demostra que pot passar de les paraules, de les converses, de les negociacions, del debat i de la posada en paper a l’execució de polítiques concretes. El PdC es dibuixa sota el paraigües de la participació, una condició inqüestionable mentre no sigui una manera d’anar passant el temps i tenir tothom entretingut, que és una pràctica que ja coneixem i que, fins ara, i si la memòria no em falla, no ha donat resultats gaire positius ni quantificables. Així, per als propers mesos, veim com es preparen jornades de treball de les quals s’espera que en surtin conclusions i més documents per sumar al PdC. És, en tot cas, un procés que s’ha de passar, que s’ha de fer, però que de cap manera pot ser l’objectiu ni el punt i final, ni tan sols un punt i a part. No podem oblidar que aquest 2018 és el darrer any de la legislatura (ja sabem el paper que sol tenir el trimestre preelectoral, el que li quedarà al 2019), i per això és enguany sobretot que el PdC ha de desplegar i demostrar la seva força més enllà de les paraules. El PdC no és ni pot ser contemplat com una meta, és el camí, és l’instrument que ens ha de recordar què i com volem ser i què ens cal fer per caminar, almenys per caminar en aquest sentit.

No és la primera vegada que ho escric, el PdC ha de sorgir d’una reflexió de país per convertir-se en un compromís de país. Enguany i mentre es treballa el PdC podrem saber fins a quin punt estam disposats, associacions professionals, formacions polítiques, institucions públiques (autonòmica, insulars, municipals), col·lectius ciutadans i també individualitats (que n’hi ha i que també compten), a aconseguir un gran pacte per la cultura, un pacte que doni lloc a un pla que ha de ser tan transversal com perquè les polítiques culturals banyin les polítiques socials, educatives, mediambientals, econòmiques, turístiques i de tota mena. Enguany, mentre es treballa el PdC, podrem tenir, com a mínim, la percepció de fins a quin punt estam disposats a aplicar uns interessos col·lectius i per a la col·lectivitat, cosa que no vol dir oblidar les necessitats específiques de cada sector. Si durant aquest 2018 no s’assoleix aquest gran pacte, el PdC que es presenti quedarà en un redactat amb data de caducitat superada.

En la presentació del document zero, el passat mes d’agost, la consellera Fanny Tur es va comprometre a tenir el PdC enllestit per al mes d’octubre d’aquest 2018. Una es demana si un pla d’aquesta mena es pot tancar o si ha de restar obert i disposat a acollir les transformacions contínues de la societat. Així i tot, mentre no es posen unes fites clares que puguin perpetuar polítiques culturals més estables, seria bo que durant aquest any, al mateix temps que es debat sobre el tema, vegem com les idees i les propostes que s’estableixin com a prioritàries van fent-se realitat, més enllà del redactat sobre el paper. És per això que una, en començar aquestes breus línies, ha lamentat la sensació que aquest 2018 pugui servir només per parlar-ne. És clar que a començament d’any tot són percepcions. El que una desitja realment és poder veure com, a mesura que passen els mesos, sense pressa però sense pausa, el PdC pren força perquè serveix per complir objectius, un, un altre, un altre més.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF