'Els dies oblidats', de Pep Toni Bauçà, un calidoscopi de relats d’intrigues i misteri

Documenta Balear és l'editorial que s'ha encarregat de la publicació, que aquest dijous es presenta a Palma a les 20 hores a Llibres Ramon Llull

Intriga, misteri i tot allò que, a vegades, costa d'explicar en paraules, el món ocult, tot allò que no es veu. Aquesta és la base del llibre de relats Els dies oblidats, que publica l'editorial Documenta Balear. L'autor és l'escriptor de Campos Pep Toni Bauçà, que firma les novel·les L'ombra a l'abisme, El destí il·luminat i El darrer alè de l'ànima. En aquesta ocasió, presenta vuit relats escrits entre l'any 2011 i el 2017, tots de temàtiques diferents però amb un rerefons enigmàtic. "Sempre m’ha apassionat el que és desconegut, el que no podem tocar amb les mans, el que costa de contar, els misteris… És natural, per tant, que els relats tinguin aquest punt místic i diverses interpretacions". Aquest dijous, 22 d’octubre, serà a Palma per presentar l'obra a Llibres Ramon Llull (20 hores), on estarà acompanyat per l'escriptora Caterina Cortès. 

Els finals i les interpretacions obertes també són pròpies dels relats de Bauçà. "M'agrada que la gent no tingui clar què està passant i que ho interpreti a la seva manera", diu. En alguna d’aquestes històries els personatges senten veus, i fins que el lector no arriba al final de la narració no sap si són reals, si és el subconscient del personatge o la seva imaginació. És aquest el joc que cerca, amb la seva escriptura, l'autor d' Els dies oblidats

Un dels trets més característics del títol és que, abans de l’inici de cada història, el campaner dedica unes línies a contextualitzar el lector. Explica, per exemple, d'on neix el relat, què o qui l'ha inspirat. A vegades és només una imatge, altres una anècdota d'algun conegut, o també una experiència pròpia. Un exercici interessant per veure el procés d'una idea: des del primer esbós, la primera paraula, fins a una història amb tots els seus elements. 

"Com a lector, moltes vegades llegesc i m’interessa saber d’on ha sortit el que m’estan explicant. Crec que és una cosa que també interessa a molta gent. A mi, amb les altres novel·les, m’han demanat per la idea, pel principi de tot. Vaig trobar interessant i original afegir aquest recurs a Els dies oblidats", explica l'escriptor, que va començar a escriure a 35 anys, l’any 2009. "Sempre he estat lector, però tampoc em consider d’aquelles persones que devoren llibres. Feia temps que tenia al cap la història de L'ombra de l’abisme, i em vaig comprar un ordinador, perquè llavors encara no en tenia, i em vaig posar a escriure. La vaig mostrar al meu cercle més proper i les impressions em van encoratjar a mostrar-la a editorials". Finalment, es va publicar l’any 2011. 

Als relats, per l'ambient que suggereixen i pel lèxic que hi utilitza l'autor, és notori el tarannà rural de Bauçà, un escenari que, de fet, acompanya prou bé les històries d’intriga. "Crec que escrivim segons el que tenim més a prop, a partir d’allò que ens és més familiar. És inevitable que es vegi que m’agrada el camp i estar foravila", diu mentre, des de l'altre fil del telèfon, se senten gallines.  

Tot i que no és un llibre de relats de terror, que reconeix que no li agraden, les històries que conta tampoc són amables. El títol del llibre, de fet, fa referència a aquells dies que "volem oblidar, o que voldríem que no haguessin existit mai". En definitiva, Bauçà presenta un calidoscopi de relats, ben diferents entre si, però amb una bona dosi de misteri a cada pàgina. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF