LITERATURA

Manacor reconeix el seu Nadal de la poesia

L’escriptor, que ve de guanyar el premi Ciutat de Terrassa, rep l’homenatge de l’Escola de Mallorquí

L’escriptor Bernat Nadal Nicolau (Manacor, 1950) ha rebut el reconeixement de mèrits de l’Escola de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor per la seva contribució a la promoció de la cultura catalana, i en particular a la literatura. Poeta, narrador i assagista, Bernat Nadal ha estat alhora homenatjat per la seva ciutat poques setmanes després d’haver guanyat el premi Ciutat de Terrassa de poesia Agustí Bartra per l’obra Camille, que es presentaran a Manacor el proper divendres (Teatre Municipal, 19.30 h) de la mà de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs, i la presidenta del col·lectiu Dones del Llevant, Antònia Matamales, amb lectura poètica de l’actriu Maria Antònia Salas.

L’acte del reconeixement de mèrits tingué lloc al teatre la nit d’aquest divendres i l’apadrinà Ponç Pons, en la veu de l’actor Joan Miquel Artigues. Just al començament de la seva intervenció, Bernat Nadal tingué unes paraules de record “per a les persones que, per estimar la democràcia, la llibertat d’expressió o la seva cultura, que és la nostra, es veuen perseguides, denigrades o empresonades”. Això, abans de fer extensiu l’agraïment a la gent que en el seu moment va empènyer perquè a Manacor s’hi fessin classes de llengua catalana i que, baix el sostre de l’Escola de Mallorquí, durant anys, va defensar la llengua pròpia. “Són molts d’anys de mantenir aquesta lluita incansable i pacífica, que s’ha de personalitzar amb la gent que ha contret el compromís d’escriure en la seva llengua, des de tots els estaments”, va dir.

Nadal es va referir a l’Escola de Mallorquí com “la reial acadèmia manacorina”, per a la qual reclamà el mèrit de dur “el nom de català”. El ‘mai satisfet’ escriptor assenyalà que “escriuré bé no només és no fer faltes sinó transmetre emocions. Això és el que voldria aconseguir per servir la meva gent”. De manera enèrgica, el poeta manacorí reclamà obrir les portes de l’idioma als immigrants i considerar-los “els nous mallorquins”.

Als joves els recordà que, en part, és seva la responsabilitat de “servar la llengua”. Nadal acabà amb un brindis per la llengua i la cultura, “per un Manacor culte i pròsper”, i dedicà “un veritable reconeixement a les dones i homes que picau la pedra de la paraula cada dia i cada any”.

La batlessa, Catalina Riera, va dir que “la llengua catalana forma part del cor i l’ànima de Manacor”, i recordà que “honoram una persona que defensa un sentiment de pertinença”. Acabà remarcant el compromís de Bernat Nadal “amb Manacor i, així mateix, amb les generacions futures”.

Bernat Nadal afegeix Camille, la seva darrera obra premiada, a tota una col·lecció literària en què la poesia és el referent de l’escriptor manacorí, que s’estrenà als 21 anys amb La desintegració del desig, abans d’arribar Tretze poemes (1972), any en què es va fer mereixedor del premi Ciutat de Manacor amb Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia. Amb La carn que cruix aconseguí el Premi Mallorca de poesia. De narrativa i assaig, són seves les obres Nunsi: la dansa com a art, Raó Blaugrana, el Barça com a filosofia, Petrus (1979)i La part freda del llit (2012). De Camille, la companyia La Fornal n’acaba de fer sis representacions al Teatre de Manacor. Nadal ha traduït al portuguès diversos poemaris i és considerat un apòstol del gran escriptor Miquel Àngel Riera.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF