Publicitat
Publicitat

La pianista Judith Jáuregui homenatja Alícia de Larrocha

L'Acadèmia Marshall de Barcelona, allà on Alícia de Larrocha (1923-2009) va impartir el seu magisteri, acull avui el recital de la pianista basca Judith Jáuregui, nascuda a Sant Sebastià el 1985. Hi presenta el disc Para Alicia. Inspiración española (BerliMusic, 2013), un homenatge que vol expressar un "agraïment" a De Larrocha. "L'admiro des que jo era petita -diu Jáuregui-. Vaig créixer escoltant-la, tot i que no vaig arribar a conèixer-la. Ara que fa 90 anys del seu naixement, vaig pensar fer uns concerts d'homenatge, però al final vaig decidir fer també un disc perquè quedés palesa la meva admiració". Jáuregui reconeix que triar el repertori no va ser fàcil. "Hi ha moltíssima bona música espanyola per a piano. També em vaig plantejar posar-hi compositors més moderns, com Montsalvatge o Mompou, que a més eren amics de l'Alícia, però em vaig decantar per un repertori clàssic amb tres pilars, Granados, Falla i Albéniz, i tres obres de les quals ella és tot un referent i amb què jo em sento còmoda", explica.

El CD, com el concert, s'obre amb el romanticisme dels Valses poéticos de Granados, que connecta amb el primer disc de Jáuregui, dedicat a Robert Schumann. "Aquest Granados és molt schummanià", diu. De Falla sonaran Cuatro piezas españolas , "una obra més punyent i moderna que t'enganxa pel folklore". I el tribut acaba amb la Suite española d'Albéniz, una partitura "rodona, brillant i molt popular".

Jáuregui admira "la llibertat" i "la personalitat" de la pianista barcelonina. "Cada cop que l'escolto m'imagino una cosa vertical. És un so robust, com un arbre en què les mans arrelen en les tecles", descriu Jáuregui, que ha optat per l'autoedició per publicar el disc sota el segell Berli, un anagrama de libre . "Tenia ofertes de dues discogràfiques, però no aposten pels joves. Exigeixen unes condicions lleonines, i jo volia ser lliure. És el moment de l'autoproducció", diu.

Els llibres que ens fan grans